Un total de dotze dones han perdut la vida a Catalunya des de començament de 2012 a mans d’homes amb els que mantenien o havien mantingut una relació sentimental, d’acord amb últimes dades oficials a 26 de desembre.
A nivell estatal, la xifra ascendeix a 46 víctimes, inferior a la del 2011, ja que l’any passat a 26 de desembre s’havien produït 59 morts, encara que l’any es va saldar amb una xifra de 61 víctimes.
Del total de dones mortes a Espanya durant 2012, només vuit havien denunciat el seu agressor, i quatre tenien mesures de protecció en vigor que els seus agressors van incomplir, un d’ells sense consentiment de la víctima i tres amb la seva aprovació.
Pel que fa al perfil de les dones, 36 víctimes eren espanyoles i deu estrangeres, la majoria tenien entre 21 i 30 anys (12), entre 51 i 64 anys (9) o més de 64 anys (10).
A més, una de les víctimes tenia menys de 16 anys i una altra tenia entre 18 i 20 anys, i la resta tenien entre 31 i 40 anys (6) i entre 41 i 50 anys (7).
Per comunitats autònomes, la majoria dels crims s’han perpetrat a Catalunya (12), Andalusia (6), Comunitat Valenciana (6) i Madrid (cinc), seguides de Galícia (4), Castella-la Manxa (3), Castella i Lleó (2), Illes Balears (2), País Basc (2), Illes Canàries (2), Astúries (1) i Extremadura (1).
Per la seva part, 34 dels agressors eren parella de la víctima i dotze eren exparella o es trobaven en fase de ruptura, i del total, 35 eren espanyols i 11 estrangers.
La major part d’ells tenia entre 31 i 40 anys (13), més de 64 anys (12) o entre 51 i 64 anys (9), i després de cometre crim, dotze dels agressors es van suïcidar i altres nou ho van intentar.
En declaracions a Europa Press, la directora de la Fundació Dones, Marisa Soleto, ha assegurat que aquestes xifres ajuden "únicament" a veure una part de la realitat de la violència de gènere. Alhora, ha assenyalat que, encara que el nombre de víctimes sigui "més baix que el d’anys anteriors", segueix revelant "la gravetat d’un problema" que ha qualificat de "xacra social". "Una sola mort és una tragèdia", ha asseverat. A més, ha lamentat que hi hagi "un percentatge significatiu" d’assassinats entre persones més joves perquè, segons ell, mostra que "generacionalment no s’estan produint avenços significatius". "Cal centrar-se en un treball global, ja que no només estem parlant d’una manera d’entendre les relacions entre homes i dones diguem antiga o de generacions passades, sinó que la violència de gènere continua molt present en les relacions dels homes i les dones joves ", ha explicat.
Per la seva banda, la presidenta de la Federació de Dones Progressistes, Yolanda Besteiro, ha recalcat que, encara que sembli "una xifra baixa en relació amb altres anys", cal valorar juntament amb altres dades, com el menor nombre de separacions i divorcis. Segons la seva opinió, en aquest tipus de situacions "es dispara el risc per part de les dones que decideixen posar fi a la seva relació de ser agredides o de ser assassinades". També ha subratllat que únicament havien denunciat un 17 per cent de les víctimes, enfront del 25 per cent d’altres anys, així com que la majoria convivien amb els seus agressors. "Les dones estan denunciant menys i s’estan separant i divorciant menys i conviuen més amb els seus maltractadors, fruit del descens dels recursos de les campanyes de prevenció i també per les retallades en atenció a víctimes, sobretot en algunes comunitats autònomes i en el medi rural, on s’han tancat cases d’atenció a les víctimes ", ha denunciat.
Segons l’opinió de Besteiro, aquests condicionants s’uneixen al fet que, per la crisi, les dones tenen "menys recursos per atendre la seva situació de vulnerabilitat fruit de la violència de gènere que estan patint" i "menys oportunitats econòmiques", de manera que no posen fi a aquesta situació. "Opten per aguantar el maltractament, entenent que ho fan pel bé dels seus fills i per tenir les necessitats bàsiques cobertes", ha indicat. Finalment, la presidenta de la Federació d’Associacions de Dones Separades i Divorciades, Ana María del Camp, ha lamentat que "la violència de gènere subsisteix" i ha incidit en que les seves xifres parlen de 53 víctimes, així com de cinc nens morts. A més, ha criticat que les xifres incloguin investigacions en curs perquè és "molt fàcil" constatar si hi ha un cas d’aquest tipus.
Així mateix, ha alertat que normalment el maltractament físic està precedit pel maltractament psicològic i que aquest "deixa sense identitat a la víctima i genera llaços de dependència fortíssims l’agressor". En aquesta línia, ha recalcat que "moltes dones que van patir violència de gènere contrauen relacions amb altres homes violents" i que no es tracta de "un fet anecdòtic", pel que ha advocat per donar "atenció integral" a les víctimes.
Font: Europa Press i La Vanguardia
A nivell estatal, la xifra ascendeix a 46 víctimes, inferior a la del 2011, ja que l’any passat a 26 de desembre s’havien produït 59 morts, encara que l’any es va saldar amb una xifra de 61 víctimes.
Del total de dones mortes a Espanya durant 2012, només vuit havien denunciat el seu agressor, i quatre tenien mesures de protecció en vigor que els seus agressors van incomplir, un d’ells sense consentiment de la víctima i tres amb la seva aprovació.
Pel que fa al perfil de les dones, 36 víctimes eren espanyoles i deu estrangeres, la majoria tenien entre 21 i 30 anys (12), entre 51 i 64 anys (9) o més de 64 anys (10).
A més, una de les víctimes tenia menys de 16 anys i una altra tenia entre 18 i 20 anys, i la resta tenien entre 31 i 40 anys (6) i entre 41 i 50 anys (7).
Per comunitats autònomes, la majoria dels crims s’han perpetrat a Catalunya (12), Andalusia (6), Comunitat Valenciana (6) i Madrid (cinc), seguides de Galícia (4), Castella-la Manxa (3), Castella i Lleó (2), Illes Balears (2), País Basc (2), Illes Canàries (2), Astúries (1) i Extremadura (1).
Per la seva part, 34 dels agressors eren parella de la víctima i dotze eren exparella o es trobaven en fase de ruptura, i del total, 35 eren espanyols i 11 estrangers.
La major part d’ells tenia entre 31 i 40 anys (13), més de 64 anys (12) o entre 51 i 64 anys (9), i després de cometre crim, dotze dels agressors es van suïcidar i altres nou ho van intentar.
En declaracions a Europa Press, la directora de la Fundació Dones, Marisa Soleto, ha assegurat que aquestes xifres ajuden "únicament" a veure una part de la realitat de la violència de gènere. Alhora, ha assenyalat que, encara que el nombre de víctimes sigui "més baix que el d’anys anteriors", segueix revelant "la gravetat d’un problema" que ha qualificat de "xacra social". "Una sola mort és una tragèdia", ha asseverat. A més, ha lamentat que hi hagi "un percentatge significatiu" d’assassinats entre persones més joves perquè, segons ell, mostra que "generacionalment no s’estan produint avenços significatius". "Cal centrar-se en un treball global, ja que no només estem parlant d’una manera d’entendre les relacions entre homes i dones diguem antiga o de generacions passades, sinó que la violència de gènere continua molt present en les relacions dels homes i les dones joves ", ha explicat.
Per la seva banda, la presidenta de la Federació de Dones Progressistes, Yolanda Besteiro, ha recalcat que, encara que sembli "una xifra baixa en relació amb altres anys", cal valorar juntament amb altres dades, com el menor nombre de separacions i divorcis. Segons la seva opinió, en aquest tipus de situacions "es dispara el risc per part de les dones que decideixen posar fi a la seva relació de ser agredides o de ser assassinades". També ha subratllat que únicament havien denunciat un 17 per cent de les víctimes, enfront del 25 per cent d’altres anys, així com que la majoria convivien amb els seus agressors. "Les dones estan denunciant menys i s’estan separant i divorciant menys i conviuen més amb els seus maltractadors, fruit del descens dels recursos de les campanyes de prevenció i també per les retallades en atenció a víctimes, sobretot en algunes comunitats autònomes i en el medi rural, on s’han tancat cases d’atenció a les víctimes ", ha denunciat.
Segons l’opinió de Besteiro, aquests condicionants s’uneixen al fet que, per la crisi, les dones tenen "menys recursos per atendre la seva situació de vulnerabilitat fruit de la violència de gènere que estan patint" i "menys oportunitats econòmiques", de manera que no posen fi a aquesta situació. "Opten per aguantar el maltractament, entenent que ho fan pel bé dels seus fills i per tenir les necessitats bàsiques cobertes", ha indicat. Finalment, la presidenta de la Federació d’Associacions de Dones Separades i Divorciades, Ana María del Camp, ha lamentat que "la violència de gènere subsisteix" i ha incidit en que les seves xifres parlen de 53 víctimes, així com de cinc nens morts. A més, ha criticat que les xifres incloguin investigacions en curs perquè és "molt fàcil" constatar si hi ha un cas d’aquest tipus.
Així mateix, ha alertat que normalment el maltractament físic està precedit pel maltractament psicològic i que aquest "deixa sense identitat a la víctima i genera llaços de dependència fortíssims l’agressor". En aquesta línia, ha recalcat que "moltes dones que van patir violència de gènere contrauen relacions amb altres homes violents" i que no es tracta de "un fet anecdòtic", pel que ha advocat per donar "atenció integral" a les víctimes.
Font: Europa Press i La Vanguardia
Publicat a:
