Fiesta y ciudad : pluriculturalidad e integración / Josep Martí, editor.

Fiesta y ciudad : pluriculturalidad e integración / Josep Martí, edit
(2008)

Rukhsana Qamber: "Tiempo y espacio cultural inmigrante: Fiestas y festivales pakistaníes en Barcelona"pp: 101-117


El coordinador señala la importancia de la visibilidad de los "colectivos inmigrantes" para su reconocimiento social pero el autor  señala como la visibilización no implica automáticamente la aceptación. La visibilización "puede llevar al rechazo como la aceptación" p. 14

Rukhsana Qamber describe los festivales pakistaníes:  los nacionales , los culturales, las fiestas religiosas y las fiestas populares. Cómo se celebran éstas en Barcelona y en Pakistán. Analiza una boda entre un pakistaní y una mujer catalana.  

Mujeres que miran a mujeres: la comunidad paquistaní. María Ángeles Goicoechea Gaona, María Josefina Clavo Sebastián (coord.)

Estudi sobre les dones pakistaneses i musulmanes que viuen a Logroño. Elles també parlen, escriuen sobre elles mateixes (mirades).


Catàleg de les biblioteques de la UB /All Locations

Societat | Educació | Es presenta a la Fundació 'El mite i la realitat de les dones de l'India' un treball de recerca de la jove Manu Kaur | nouscatalans.cat

Societat | Educació | Es presenta a la Fundació 'El mite i la realitat de les dones de l'India' un treball de recerca de la jove Manu Kaur | nouscatalans.cat

Apendre català desde el español.

La immigració en xifres │ Número 9 │ març de 2011 │ La població de nacionalitat pakistanesa a Catalunya

Publicació a: http://www.gencat.cat/bsf/publica/butlletiIMMI/xifres9/la_immigracio_en_xifres_9.pdf

 

 

 

Pakistan, la recerca d’una identitat / dCIDOB / Revistas / Publicaciones / CIDOB home page

Pakistan, la recerca d’una identitat

 

 

DCIDOB, núm. 109

El 14 de agosto de 1947 nació Pakistán gracias a la perseverancia de Muhammad Alí Jinnah. Jinnah, y la Liga Musulmana que representaba, estaban convencidos de que la creación del nuevo Estado era imprescindible para proteger a los musulmanes indios, minoritarios y segregados como la casta más baja, ante la supremacía hindú. Este nacimiento estuvo marcado por la religión, y también por la conflictividad estructural (la propia orografía, la división territorial), vecinal (Afganistán y la India) e interna (desigualdad étnica en el control de la riqueza y poder, preeminencia militar e inestabilidad institucional). La sociedad pakistaní, de amplia base rural y con numerosos elementos compartidos con la de su vecino indio, ha hecho sucesivos esfuerzos para sustraerse de la imagen negativa con que es percibida en el exterior. El crecimiento económico de principios del siglo XXI y el posicionamiento del país al lado de Estados Unidos, especialmente después de los atentados del 11-S, y en contra del terrorismo talibán, son elementos importantes en este intento de cambio de percepción. Sin embargo, las crisis económica e institucional que sufre actualmente Pakistán han llevado al 22% de la población a una situación de pobreza, siendo las mujeres las que sufren los efectos más graves. Con este monográfico proponemos una nueva mirada sobre Pakistán y su sociedad, intentando evitar prejuicios, a pesar de reconocer las dificultades seculares y modernas a las que se enfrenta.
 
ISSN: 1132-6107
60 pág.

Ana Ballesteros Peiró (asesora)
Fecha de publicación: 09/2009
Precio del ejemplar: 7 €

Compartir:

Estructura de la publicación

Introducció (pdf 55kB)
Visió general i claus per entendre els conflictes del Pakistan. Construcció d’un país amb aliats de sorra i enemics de ferro (pdf 422kB)
Oriol Farrés
L’hora de la societat civil. El nou i difícil camí democràtic del Pakistan (pdf 298kB)
Georgina Higueras
La política exterior del Pakistan. A la recerca d’una identitat (pdf 263kB)
Antía Mato Bouzas
El Pakistan, entre tigre asiàtic i Estat fallit. Èxits i mancances del desenvolupament econòmic (pdf 310kB)
Safiya Aftab i Shanza N. Khan
Estructures socials al Pakistan. Impacte sobre la reducció de la pobresa (pdf 374kB)
Emma Hooper
L’Índia i el Pakistan, o allò que tenen en comú. Musulmans de l’Àsia Meridional (pdf 268kB)
Ana Ballesteros Peiró
La religió al passat i present del Pakistan. Interaccions de la religió en la societat i la política (pdf 327kB)
Umayr Sahlan Masud
Migració del poble pakistanès. Causes, evolució i vida quotidiana dels pakistanesos a Catalunya (pdf 344kB)
Javed Ilyas Qureshi
El Pakistan en xifres (pdf 561kB)
Redacció Fundació CIDOB
Cronologia històrica (pdf 326kB)
Redacció Fundació CIDOB
Selecció de documents (pdf 75kB)

Pakistan, la recerca d’una identitat / dCIDOB / Revistas / Publicaciones / CIDOB home page

La comunidad pakistaní en España

Publicaciones CIDOB / Artículos / Anuario Asia-Pacífico2007

 

 

La comunidad pakistaní en España

Joaquín Beltrán Antolín; Amelia Sáiz López

La comunidad pakistaní, que lamentablemente ha alcanzado notoriedad por la vinculación de algunos de sus miembros con el terrorismo islámico, cuenta con una historia en España de tres décadas. Desde la década de 1970 los pakistaníes han conformado el paisaje humano y laboral español en varias (...)

31/12/2008 

 

 http://www.anuarioasiapacifico.es/anuario2007/pdf/Sociedad5.pdf

Esport multicultural

Recerca

Llibre: Esport multicultural

Un treball de fotoperiodisme i d’investigació social de Kim Manresa i Chris Kennet

Edita: Ajuntament de Barcelona i Centre d’Estudis Olímpics de la Universitat Autònoma de Barcelona

Aquest llibre és fruit d’un treball acadèmic i fotoperiodístic, en col·laboració amb les administracions que formen part del Centre d’Estudis Olímpics –Generalitat de Catalunya, Diputació de Barcelona, Ajuntament de Barcelona–, que combina la documentació, la recerca social i la fotografia per oferir-nos una visió “nova” de l’esport a la nostra societat. Els continguts del llibre, que formen part de l’exposició “Immigració: una nova mirada cultural a l’esport”, posa al descobert una dimensió més aviat oculta de la nostra realitat esportiva i social, ben diferent de l’esport espectacle o de la pràctica esportiva dels segments més benestants de la nostra societat.

El llibre posa en relleu els aspectes socials i convivencials de l’esport, en la seva dimensió més popular, a través de les pràctiques esportives de les comunitats d’immigrants de Catalunya. Els lectors descobriran uns esports, uns espais urbans, uns personatges que apareixen molt rarament als mitjans de comunicació. Però, sobretot, trobaran testimonis de la riquesa del teixit social, de les expressions d’identitat, del desplegament d’intercanvis simbòlics (rituals, celebracions) que les comunitats d’immigrants organitzen a l’entorn de l’esport.

Aquesta nova mirada cultural a l’esport és una mirada a la participació, a la inclusió, a la igualtat, al dret a la identitat. L’esport es manifesta com una institució cultural central en les dinàmiques d’integració i de convivència de les comunitats d’immigrants, que necessiten crear activitats i espais propis en un entorn urbà més aviat hostil.

Aquesta és una exposició sobre immigració i, també, una exposició sobre esport que aporta llum a les polítiques públiques de tots dos sectors. Des del punt de vista de les polítiques d’immigració ens farà copsar la importància dels factors culturals i simbòlics, en harmonia amb els factors més econòmics i socials. Des del punt de vista de les polítiques esportives ens farà adonar de la importància cultural i social de l’esport, de la necessitat d’entendre’l i gestionar-lo en totes les seves dimensions, com un instrument fonamental per harmonitzar dos factors centrals de la nostra societat: la identitat i la convivència.

Com a director del Centre d’Estudis Olímpics de la Universitat Autònoma de Barcelona em plau expressar el nostre agraïment a les institucions que ens han donat suport i a tot l’equip que hi ha participat, especialment a Chris Kennett per la seva idea i la seva tasca d’investigador i a Kim Manresa per haver volgut compartir amb nosaltres la seva excepcional i humanista mirada de fotògraf.

Miquel de Moragas

Catedràtic de Comunicació

Director del Centre d’Estudis Olímpics de la UAB

http://olympicstudies.uab.es/imm07/cat/exposicio_enlinia_det.asp?pestanya=3&id_reportatge=2&index=

IMMIGRACIÓ, ESTRUCTURA DE LA LLAR I DEMANDA D’HABITATGE A CATALUNYA Jordi BAYONA 

http://www.ced.uab.es/publicacions/PapersPDF/Text329.pdf

Resum.- Immigració, estructura de la llar i demanda d’habitatge a Catalunya

El creixement de la immigració internacional a Catalunya dels darrers anys ha comportat un impacte en múltiples fenòmens demogràfics i econòmics, entre els quals el que centra aquest article, com és la demanda d’habitatge. En aquest sentit, en aquest article s’analitzen les condicions residencials de la població estrangera a Catalunya, especialment en dos aspectes: les característiques del seu habitatge i les formes de convivència a la llar. Els resultats obtinguts, a partir del Cens de 2001, permeten realitzar hipòtesis sobre l’impacte en la demanda d’habitatge dels estrangers per l’any 2005.

Paraules clau.- Immigració internacional, població de nacionalitat estrangera, estructura de la llar, habitatge. 

(Inclou col.lectiu pakistanès).

Participació de la Dr. Huma Jamshed en : Dones del nord, dones del sud : material multimèdia per a la prevenció i identificació de la violència masclista en els col·lectius de dones immigrades ; Institut Català de les Dones ; producció i realització: e-krea

DONES DEL NORD, DONES DEL SUD

Material multimèdia:
DVD interactiu inclou audiovisuals, animacions i il·lustracions.

“Dones del nord, dones del sud” és una aplicació multimèdia protagonitzada per dones immigrades procedents de diferents països que, amb els seus testimonis i recomanacions, han volgut col·laborar en la identificació i eradicació de la violència masclista.

Malgrat aquesta violència és una realitat que afecta a les dones de tots els països, cultures, edats i nivells socials, existeixen aspectes que afecten de forma específica a les dones immigrades.

És per això que, "Dones del nord, dones del sud" es presenta com una eina adreçada a professionals que treballen amb aquests col·lectius amb l'objectiu d'incidir en la prevenció, i identificació de les diferents manifestacions de la violència masclista.

Aquest material multimèdia, mitjançant animacions, imatges i vídeos, permet estructurar dinàmiques participatives, a nivell grupal, per abordar els diferents aspectes de la violència masclista.

La Dr. Huma Jamshed, presidenta d'ACESOP, va participar en aquest material donant el seu testimoni sobre la violència masclista que pateixen algunes dones de la comunitat pakistanesa.

www.ekrea.org | ekrea@ekrea.org | Tel 686 609 111

“Las calles de Barcelona, las casas de Paquistán”. Transnacionalismo y generación posmigratoria. Mònica Tolsanas Pagès

REVISTA CIDOB d'AFERS
INTERNACIONALS 78.
Migración, transnacionalismo y
empresariado asiático en España.
“Las calles de Barcelona, las casas de Paquistán”. Transnacionalismo
y generación posmigratoria.
Mònica Tolsanas Pagès

www.cidob.org/es/content/download/6244/62775/file/tolsanas_78.pdf

Mònica Tolsanas, 2008

'Las calles de Barcelona, las casas de Pakistan'. Gramàtiques de l'experiència, narratives de la identitat: la construcció del subjecte en un espai urbà transnacional

Alguns discursos sobre la incorporació dels immigrants a la Barcelona contemporània donen per suposat que els immigrants, a mesura que s'incorporin a la ciutat, aniran abandonant les connexions que mantenen amb els indrets dels quals provenen. La perspectiva transnacional ha permès veure que nombrosos col·lectius d'immigrants s'incorporen a les societats de la qual passen a formar part sense trencar els vincles amb les societats de les quals provenen. Més encara, continuen participant de la vida social d'ambdós contextos. L'estudi analitza la construcció de l'espai transnacional de la comunitat pakistanesa.

Fundació Jaume Bofill


http://www.migracat.cat/document/de48d86f70a1570.pdf

Estudio: CIDOB sobre la Poblacion, actividades economicas, comunidades asiaticas

ANALOPEZSALA_Poblacion_ actividades_economicas_comunidades_asiaticas.pdf (application/pdf Objeto)

Las mujeres en la política paquistaní. Rukshana Qamber

http://digithum.uoc.edu/ojs/index.php/digithum/article/view/607