Fotografies sense muntatge de José Luque Prieto ( de Facebook). Gràcies
ASSOCIACIÓ CULTURAL EDUCATIVA SOCIAL I OPERATIVA DE DONES PAKISTANESES.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Violència. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Violència. Mostrar tots els missatges
dimarts, 19 de febrer del 2013
ACESOP va participar en Mil millions dempeus per aturar la violència envers les dones.
Fotografies sense muntatge de José Luque Prieto ( de Facebook). Gràcies
dilluns, 4 de febrer del 2013
dimecres, 16 de gener del 2013
dimecres, 9 de gener del 2013
El tràgic balanç de 2012: 12 dones a Catalunya i 46 dones a l’Estat s’han deixat la vida-
Un total de dotze dones han perdut la vida a Catalunya des de començament de 2012 a mans d’homes amb els que mantenien o havien mantingut una relació sentimental, d’acord amb últimes dades oficials a 26 de desembre.
A nivell estatal, la xifra ascendeix a 46 víctimes, inferior a la del 2011, ja que l’any passat a 26 de desembre s’havien produït 59 morts, encara que l’any es va saldar amb una xifra de 61 víctimes.
Del total de dones mortes a Espanya durant 2012, només vuit havien denunciat el seu agressor, i quatre tenien mesures de protecció en vigor que els seus agressors van incomplir, un d’ells sense consentiment de la víctima i tres amb la seva aprovació.
Pel que fa al perfil de les dones, 36 víctimes eren espanyoles i deu estrangeres, la majoria tenien entre 21 i 30 anys (12), entre 51 i 64 anys (9) o més de 64 anys (10).
A més, una de les víctimes tenia menys de 16 anys i una altra tenia entre 18 i 20 anys, i la resta tenien entre 31 i 40 anys (6) i entre 41 i 50 anys (7).
Per comunitats autònomes, la majoria dels crims s’han perpetrat a Catalunya (12), Andalusia (6), Comunitat Valenciana (6) i Madrid (cinc), seguides de Galícia (4), Castella-la Manxa (3), Castella i Lleó (2), Illes Balears (2), País Basc (2), Illes Canàries (2), Astúries (1) i Extremadura (1).
Per la seva part, 34 dels agressors eren parella de la víctima i dotze eren exparella o es trobaven en fase de ruptura, i del total, 35 eren espanyols i 11 estrangers.
La major part d’ells tenia entre 31 i 40 anys (13), més de 64 anys (12) o entre 51 i 64 anys (9), i després de cometre crim, dotze dels agressors es van suïcidar i altres nou ho van intentar.
En declaracions a Europa Press, la directora de la Fundació Dones, Marisa Soleto, ha assegurat que aquestes xifres ajuden "únicament" a veure una part de la realitat de la violència de gènere. Alhora, ha assenyalat que, encara que el nombre de víctimes sigui "més baix que el d’anys anteriors", segueix revelant "la gravetat d’un problema" que ha qualificat de "xacra social". "Una sola mort és una tragèdia", ha asseverat. A més, ha lamentat que hi hagi "un percentatge significatiu" d’assassinats entre persones més joves perquè, segons ell, mostra que "generacionalment no s’estan produint avenços significatius". "Cal centrar-se en un treball global, ja que no només estem parlant d’una manera d’entendre les relacions entre homes i dones diguem antiga o de generacions passades, sinó que la violència de gènere continua molt present en les relacions dels homes i les dones joves ", ha explicat.
Per la seva banda, la presidenta de la Federació de Dones Progressistes, Yolanda Besteiro, ha recalcat que, encara que sembli "una xifra baixa en relació amb altres anys", cal valorar juntament amb altres dades, com el menor nombre de separacions i divorcis. Segons la seva opinió, en aquest tipus de situacions "es dispara el risc per part de les dones que decideixen posar fi a la seva relació de ser agredides o de ser assassinades". També ha subratllat que únicament havien denunciat un 17 per cent de les víctimes, enfront del 25 per cent d’altres anys, així com que la majoria convivien amb els seus agressors. "Les dones estan denunciant menys i s’estan separant i divorciant menys i conviuen més amb els seus maltractadors, fruit del descens dels recursos de les campanyes de prevenció i també per les retallades en atenció a víctimes, sobretot en algunes comunitats autònomes i en el medi rural, on s’han tancat cases d’atenció a les víctimes ", ha denunciat.
Segons l’opinió de Besteiro, aquests condicionants s’uneixen al fet que, per la crisi, les dones tenen "menys recursos per atendre la seva situació de vulnerabilitat fruit de la violència de gènere que estan patint" i "menys oportunitats econòmiques", de manera que no posen fi a aquesta situació. "Opten per aguantar el maltractament, entenent que ho fan pel bé dels seus fills i per tenir les necessitats bàsiques cobertes", ha indicat. Finalment, la presidenta de la Federació d’Associacions de Dones Separades i Divorciades, Ana María del Camp, ha lamentat que "la violència de gènere subsisteix" i ha incidit en que les seves xifres parlen de 53 víctimes, així com de cinc nens morts. A més, ha criticat que les xifres incloguin investigacions en curs perquè és "molt fàcil" constatar si hi ha un cas d’aquest tipus.
Així mateix, ha alertat que normalment el maltractament físic està precedit pel maltractament psicològic i que aquest "deixa sense identitat a la víctima i genera llaços de dependència fortíssims l’agressor". En aquesta línia, ha recalcat que "moltes dones que van patir violència de gènere contrauen relacions amb altres homes violents" i que no es tracta de "un fet anecdòtic", pel que ha advocat per donar "atenció integral" a les víctimes.
Font: Europa Press i La Vanguardia
A nivell estatal, la xifra ascendeix a 46 víctimes, inferior a la del 2011, ja que l’any passat a 26 de desembre s’havien produït 59 morts, encara que l’any es va saldar amb una xifra de 61 víctimes.
Del total de dones mortes a Espanya durant 2012, només vuit havien denunciat el seu agressor, i quatre tenien mesures de protecció en vigor que els seus agressors van incomplir, un d’ells sense consentiment de la víctima i tres amb la seva aprovació.
Pel que fa al perfil de les dones, 36 víctimes eren espanyoles i deu estrangeres, la majoria tenien entre 21 i 30 anys (12), entre 51 i 64 anys (9) o més de 64 anys (10).
A més, una de les víctimes tenia menys de 16 anys i una altra tenia entre 18 i 20 anys, i la resta tenien entre 31 i 40 anys (6) i entre 41 i 50 anys (7).
Per comunitats autònomes, la majoria dels crims s’han perpetrat a Catalunya (12), Andalusia (6), Comunitat Valenciana (6) i Madrid (cinc), seguides de Galícia (4), Castella-la Manxa (3), Castella i Lleó (2), Illes Balears (2), País Basc (2), Illes Canàries (2), Astúries (1) i Extremadura (1).
Per la seva part, 34 dels agressors eren parella de la víctima i dotze eren exparella o es trobaven en fase de ruptura, i del total, 35 eren espanyols i 11 estrangers.
La major part d’ells tenia entre 31 i 40 anys (13), més de 64 anys (12) o entre 51 i 64 anys (9), i després de cometre crim, dotze dels agressors es van suïcidar i altres nou ho van intentar.
En declaracions a Europa Press, la directora de la Fundació Dones, Marisa Soleto, ha assegurat que aquestes xifres ajuden "únicament" a veure una part de la realitat de la violència de gènere. Alhora, ha assenyalat que, encara que el nombre de víctimes sigui "més baix que el d’anys anteriors", segueix revelant "la gravetat d’un problema" que ha qualificat de "xacra social". "Una sola mort és una tragèdia", ha asseverat. A més, ha lamentat que hi hagi "un percentatge significatiu" d’assassinats entre persones més joves perquè, segons ell, mostra que "generacionalment no s’estan produint avenços significatius". "Cal centrar-se en un treball global, ja que no només estem parlant d’una manera d’entendre les relacions entre homes i dones diguem antiga o de generacions passades, sinó que la violència de gènere continua molt present en les relacions dels homes i les dones joves ", ha explicat.
Per la seva banda, la presidenta de la Federació de Dones Progressistes, Yolanda Besteiro, ha recalcat que, encara que sembli "una xifra baixa en relació amb altres anys", cal valorar juntament amb altres dades, com el menor nombre de separacions i divorcis. Segons la seva opinió, en aquest tipus de situacions "es dispara el risc per part de les dones que decideixen posar fi a la seva relació de ser agredides o de ser assassinades". També ha subratllat que únicament havien denunciat un 17 per cent de les víctimes, enfront del 25 per cent d’altres anys, així com que la majoria convivien amb els seus agressors. "Les dones estan denunciant menys i s’estan separant i divorciant menys i conviuen més amb els seus maltractadors, fruit del descens dels recursos de les campanyes de prevenció i també per les retallades en atenció a víctimes, sobretot en algunes comunitats autònomes i en el medi rural, on s’han tancat cases d’atenció a les víctimes ", ha denunciat.
Segons l’opinió de Besteiro, aquests condicionants s’uneixen al fet que, per la crisi, les dones tenen "menys recursos per atendre la seva situació de vulnerabilitat fruit de la violència de gènere que estan patint" i "menys oportunitats econòmiques", de manera que no posen fi a aquesta situació. "Opten per aguantar el maltractament, entenent que ho fan pel bé dels seus fills i per tenir les necessitats bàsiques cobertes", ha indicat. Finalment, la presidenta de la Federació d’Associacions de Dones Separades i Divorciades, Ana María del Camp, ha lamentat que "la violència de gènere subsisteix" i ha incidit en que les seves xifres parlen de 53 víctimes, així com de cinc nens morts. A més, ha criticat que les xifres incloguin investigacions en curs perquè és "molt fàcil" constatar si hi ha un cas d’aquest tipus.
Així mateix, ha alertat que normalment el maltractament físic està precedit pel maltractament psicològic i que aquest "deixa sense identitat a la víctima i genera llaços de dependència fortíssims l’agressor". En aquesta línia, ha recalcat que "moltes dones que van patir violència de gènere contrauen relacions amb altres homes violents" i que no es tracta de "un fet anecdòtic", pel que ha advocat per donar "atenció integral" a les víctimes.
Font: Europa Press i La Vanguardia
Publicat a:
dissabte, 5 de gener del 2013
India despierta
EDITORIAL
India despierta
La brutal violación de una joven produce una conmoción
social que se extiende a otros países.
El terrible caso de Amanat ha conmocionado a la sociedad india como nunca
antes lo había hecho una agresión sexual a una mujer. Amanat, seudónimo con el
que la prensa ha bautizado a la víctima, fue violada y torturada con una barra
de acero por seis hombres durante una hora. La joven murió el 29 de diciembre,
tras dos semanas de agonía.
En un país en el que el desprecio a la mujer se traduce en uno de los
niveles de acoso y agresiones sexuales más altos del mundo, se ha producido una
auténtica rebelión social contra la tradicional pasividad e insensibilidad de
la policía y de la casta política hacia estos crímenes. Las manifestaciones
espontáneas, muy violentas algunas de ellas, se produjeron desde el día
siguiente de la fatal agresión de Amanat en Nueva Delhi y se han extendido a
todo el país. Los medios han reproducido con profusión de detalles no solo la
brutalidad sufrida por Amanat, sino las agresiones de las que son objeto a
diario miles de ciudadanas en una democracia, la más grande del mundo, a la que
se acusa de ser incapaz de proteger a la mitad de su población. Los testimonios
de mujeres desfiguradas por el ácido o violentadas que han sufrido, además, la
vergüenza, la mofa y la inacción policial han alimentado esta ola de
indignación que ha obligado a los poderes públicos a reaccionar. El juicio por
el caso de Amanat contra cinco de sus violadores se ha abierto en un tiempo
récord y estos se exponen a la horca por un delito que hasta ahora solía quedar
impune. Es una conmoción social que ha traspasado las fronteras indias y que
está ofreciendo un soplo de esperanza para las asiáticas, víctimas de una
cultura misógina que deja en papel mojado la buena voluntad de las leyes. La
vecina Pakistán, quizá contagiada por el movimiento indio, ha reaccionado
airadamente contra la violación múltiple de una niña de nueve años.
Algo parece estar cambiando en esta amplia zona del continente asiático de
enormes contrastes respecto a la situación de la mujer. La sociedad,
amedrentada por fundamentalistas y agresores sexuales, ha venido aceptando las
crueles normas que la reprimen. De ese cambio también da cuenta la forma en que
ha defendido su propia familia a Malala Yousafzai, la niña paquistaní tiroteada
por los talibanes por promover la educación femenina y a la que ayer dio el
alta el hospital que la ha tratado desde octubre.
El País 5/01/2013
La ira por las violaciones se extiende. El País 5/01/2013
La ola de protestas que vive India por la impunidad de los delitos de violencia contra las mujeres desatada tras la muerte de Amanat, la estudiante violada por seis varones en un autobús de Nueva Delhi, empieza a calar en países vecinos que sufren el mismo problema. En concreto, la indignación se extendió ayer a Pakistán, donde una niña de nueve años permanece en estado grave desde el pasado miércoles tras ser secuestrada y violada por tres hombres en la provincia de Punjab, en el este del país. La menor, que está ingresada en un hospital de Lahore, perdió mucha sangre y padece graves daños internos, según informa el diario paquistaní The Express Tribune.
La madre de la niña encontró a su
hija frente a su casa ensangrentada y medio inconsciente. Según su declaración,
cuando se dirigía a la comisaría para denunciar lo sucedido, uno de los
violadores la detuvo y amenazó con matarla si decía algo. Pese a ello, la
mujer, tras regresar a su vivienda, se encaminó de nuevo a la comisaría y narró
los hechos a la policía, que ha constituido un equipo para detener a los
sospechosos, aunque sin éxito hasta el momento.
The Express Tribune, que se hacía
ayer eco de los detalles del caso, aprovechó también para introducir en
Pakistán el debate que se ha instalado en India tras la muerte de la joven
Amanat, de 23 años, fallecida hace una semana al no sobrevivir a las heridas
que le infligieron sus seis violadores el pasado 16 de diciembre. Desde
entonces se suceden las manifestaciones por todo el país —algunas de ellas se
han convertido en violentas— para reclamar un castigo ejemplar para los
violadores de la estudiante y más protección para las mujeres.
En un reportaje titulado La vergüenza
de Pakistán, el rotativo paquistaní compara el caso de la niña de Punjab con el
de Amanat y pide una reacción similar a la del país vecino. “Las mujeres que
han sufrido violaciones o agresiones en Pakistán tienen que enfrentarse además
a una escasa atención en la prensa, lentos procesos judiciales, amenazas del
entorno y presiones de la familia para silenciar su situación y evitar una
mayor vergüenza”, resume el artículo.
El diario repasa los 150 casos de
violaciones de los que informó en 2012, entre ellos muchos sufridos por
menores, aunque advierte de que pueden ser bastantes más porque una gran
mayoría de las víctimas no denuncia. La Fundación Awaz de Pakistán sobre
violencia contra las mujeres en el país: solo en los 15 distritos meridionales
de la provincia de Punjab se registraron 2.713 agresiones entre enero y
noviembre de 2012.
Las organizaciones de derechos
humanos se preocupan especialmente por las agresiones que las paquistaníes
sufren dentro del propio seno familiar, los conocidos como “crímenes de honor”.
Según la Comisión de Derechos Humanos de Pakistán (HRCP, en sus siglas en
inglés), cerca de mil mujeres son asesinadas en el país cada año por hombres de
su entorno por cometer actividades tan “deshonrosas” como haberse atrevido a
pedir casarse con quienes ellas querían o mantener relaciones con un hombre sin
autorización familiar.
Las autoridades indias han empezado
a reaccionar ante la ola de indignación desatada por la muerte de Amanat y
están acelerando la aprobación de nuevas leyes para castigar los delitos
sexuales y los asesinatos machistas. Pero los manifestantes que han salido
estos días a las calles piden más: reclaman sobre todo juicios rápidos y penas
de muerte para los criminales. Las protestas continuaban ayer tras la apertura
el jueves del juicio rápido contra cinco de los presuntos violadores —el sexto
es menor y será procesado en otro tribunal—.
diumenge, 8 de juliol del 2012
diumenge, 20 de maig del 2012
Arjun Appadurai (2007) El Rechazo de las minorías.
Creo que puede leerse perfectamente España, Estados Unidos. No importa el país sino la violencia hacia las mujeres.
VIOLENCIA MACHISTA.
dimecres, 18 de gener del 2012
dijous, 10 de novembre del 2011
Vam assistir al 8è Diàleg Orient-Occident: per una nova agenda de governança global que va organitzar Casa Àsia de Barcelona.
 |
La cloenda del diàleg va ser realitzada per la Dr. Attiya Inayatullah, membre del Parlament del Pakistan .Va concloure la seva intervenció proposant una nova agenda basada en la tolerància, la democràcia i en l'empoderament dels joves i de les dones. |
 |
| La Dr. Attiya Inayatullah, Kiyotaka Akasaka, Secretari General Adjunt de Comunicacions i Informació Pública de les Nacions Unides, Nasra Zafar vicepresidenta d'ACESOP |
 |
| La Sr. Attiya va accedir a parlar amb unes representants d'ACESOP i es va interessar per la situació de les dones pakistaneses que viuen a Catalunya i ens va preguntar com ella, com parlamentaria i com a dona, ens podia ajudar. La conversa entre nosaltres va ser un exemple d'empoderament de les dones pakistaneses. |
 |
| La Dr. Attiya Inayatullah, el Cònsul General el Sr. Masud Khan Raja, el Cònsul de Benestar Syed Shakeel Shah representats de Casa Asia i dones d'ACESOP parlant sobre la situació de les dones pakistaneses i dels homes. |
dijous, 22 de setembre del 2011
La Dr. Huma Jamshed participarà en la conferència final del Programa‘Neskak Gora’ co-finançat per Three del Projecte Daphne de la Unión Europea a Donostia-San Sebastián al 23 de setembre.
La Dr. Huma Jamshed presidenta de l'associació i vicepresidenta del Consell Municipal d'Immigració assistirà al esdeveniment del Projecte Daphne que és un projecte integral els principals objectius són d'examinar i valorar les formes de violència, abusos, i tipus de discriminació que afecten a nenes i joves immigrants nascudes a Europa o agrupades de petites els orígens provenen d'Àsia del sud i Àfrica del Nord.
A més a través de la investigació serà possible traçar una dinàmica social, per mitjà de la comparació legislativa en matèria de violència, immigració, educació, ..., a Itàlia, Espanya, Dinamarca, França i Holanda
diumenge, 11 de setembre del 2011
Jornada: Mutilacions genitals femenines i matrimonis forçats 15-16 setembre. Sala La Cuina de l’Espai Francesca Bonnmaison. C/St. Pere més Baix, 7. Barcelona.
 |
Àgata Ylla
Info. jornades
http://www.caladona.org/termomix/wp-content/uploads/2011/09/Mutilacions_i_matrimonis.pdf
dijous, 26 de maig del 2011
Dr. Huma Jamshed va participar en el Programme Workshop Three del Projecte Daphne de la Unión Europea– Amsterdam 24th and 25th May, 2011
El Projecte Daphne va ser realitzat a Amsterdam a l'organització Aletta a Amsterdam.
 |
| Mapa sobre Espanya on es va examinar i valorar les formes de violència, abusos, i tipus de discriminació que afecten a nenes i joves immigrants nascudes a Europa o agrupades de petites provenents d'Àsia del sud i Àfrica del Nord. (objectius del Projecte Daphne). |
 |
| Grup de Treball del Projecte Daphne. |
dimecres, 25 de maig del 2011
La Dr. Huma Jamshed participarà en el Programme Workshop Three del Projecte Daphne de la Unión Europea– Amsterdam 24th and 25th May, 2011
 | |||
| L'Associació Malen Etxea de Zumaia participen en el projecte Daphne i han creat una WEB del seu projecte: http://www.neskakgora.org/index.php. |
 | ||
| L'associació Aletta serà d' Amsterdam on és realitza el Workshob. |
La Dr. Huma Jamshed presidenta de l'associació i vicepresidenta del Consell Municipal d'Immigració assistirà al esdeveniment del Projecte Daphne que és un projecte integral els principals objectius són d'examinar i valorar les formes de violència, abusos, i tipus de discriminació que afecten a nenes i joves immigrants nascudes a Europa o agrupades de petites els orígens provenen d'Àsia del sud i Àfrica del Nord.
A més a través de la investigació serà possible traçar una dinàmica social, per mitjà de la comparació legislativa en matèria de violència, immigració, educació, ..., a Itàlia, Espanya, Dinamarca, França i Holanda.
A més a través de la investigació serà possible traçar una dinàmica social, per mitjà de la comparació legislativa en matèria de violència, immigració, educació, ..., a Itàlia, Espanya, Dinamarca, França i Holanda.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)