ASSOCIACIÓ CULTURAL EDUCATIVA SOCIAL I OPERATIVA DE DONES PAKISTANESES.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Consell Municipal d'Immigració Barcelona. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Consell Municipal d'Immigració Barcelona. Mostrar tots els missatges
dissabte, 10 de novembre del 2012
dilluns, 22 d’octubre del 2012
Baile del Pavo Real en el acto CMI. Críticas en los medios pakistaníes.
En la Trobada d'Entitats CMI ACESOP representó el baile del Pavo Real que lo pueden ver en:
Este baile ha sido criticado por ABDUL HAFIZ RAZZAQ (de Nueva Ciudadanía del PSC y editor jefe del periódico Daily Maizbaan.com) ha empezado una campaña de degradación y humillación en su periódico a la Dra. Huma Jamshed y a la asociación que ella preside ACESOP. Se le acusa de dudosa reputación por bailar en el acto que ha organizado el CMI el domingo pasado y de percibir subvenciones para bailar. Esta acusación está teñida de envidias personales y por debajo subyace la idea de ¿es por ser mujer?... .(1)
Tememos que estas difamaciones fomenten una cultura radical pakistaní en Barcelona.
También han subido el video del baile en Youtube con el título de Huma Dance subido por DailyDosthttp://reporterisme.files.wordpress.com/2009/07/carrer112.pdf
http://acesop.blogspot.com.es/2010/12/peligrosa-libertad-entrevista-huma.html
dissabte, 29 de setembre del 2012
Trobada d' Entitats CMI 21 /10
Que fas el dia 21 d'octubre? 12-18
Et convidem a passar una bona estona al Moll de la Barceloneta!!!
Mira que hi farem: ...
Ens trobarem allí!!!
Consell Municipal d'Immigració
Tot el programa a: http://www.bcn.cat/novaciutadania/pdf/ca/participacio/programes/TE.2012.programa.pdf
dimarts, 28 de febrer del 2012
Premi Consell Municipal d'Immigració de Barcelona 2011. ACESOP
Vídeo dels premiats del Premi Consell Municipal d'Immigració de Barcelona 2011:
La presidenta de l'Associació va recollir el premi i va dir que un diari va dir de les dones pakistaneses que eren Bagi. El terme va dir la Dr. Huma Jamshed significa que eran i són dones extremadament dessobedients . Eren dessobedients perquè van sortir al carrer i van participar a la Ravalstoltada de l'any 2007. Una transgressió de les dones passar de la invisibilitat volguda per algunes homes i dones a la visibilitat. Una visibilitat que no té perquè negar la seva identitat com a dones musulmanes i poder participar portant hiyab si elles volen participar aixis.
La presidenta de l'Associació va recollir el premi i va dir que un diari va dir de les dones pakistaneses que eren Bagi. El terme va dir la Dr. Huma Jamshed significa que eran i són dones extremadament dessobedients . Eren dessobedients perquè van sortir al carrer i van participar a la Ravalstoltada de l'any 2007. Una transgressió de les dones passar de la invisibilitat volguda per algunes homes i dones a la visibilitat. Una visibilitat que no té perquè negar la seva identitat com a dones musulmanes i poder participar portant hiyab si elles volen participar aixis.
Fotografies sobre la Ravalstoltada i la participació de dones vinculades a ACESOP:
divendres, 23 de desembre del 2011
Guies d'acollida de butxaca de Barcelona
- Empadronar-se
- Obtenir la targeta sanitària
- Informar-se sobre la seva situació legal
- Escolaritzar els infants
- Formar-se i buscar feina
- Aprendre les llengües
- Telèfons d’interès
- Serveis i recursos del districte
Els districtes amb els quals hem col·laborat per a l’adaptació dels serveis del territori són: Nou Barris, Horta-Guinardó, Sant Martí, Sants-Montjuïc, Sant Andreu, les Corts, l’Eixample, Ciutat Vella, Gràcia i Sarrià - Sant Gervasi.
La guia està traduida a diferents idiomes.
http://www.bcn.cat/novaciutadania/arees/ca/acollida/programes/guia_recursos.html
Itacat: Dones “desobedients” s’emporten el premi 2011 del Consell d’Immigració . Drina Ergueta
Dones “desobedients” s’emporten el premi 2011 del Consell d’Immigració
El premi municipal de 6.000 euros va ser lliurat a l’Associació Cultural Educativa y Socialoperativa de Dones Pakistaneses
El tarannà de la presidenta d'aquesta associació, Huma Jamshed, es va deixar veure quan ella, emocionada, va anar a rebre en nom de l’associació que presideix el premi lliurat pel Consell Municipal d’Immigració, entitat de la qual fins fa poc ella també en va ser vicepresidenta.
Va recordar que a ella i a les seves companyes alguna vegada les hi havien col·locat un rètol que deia“desobedients”, qualificatiu que el porta, diu, amb orgull i que els ha permés ser ara premiades.
En l’acte de lliurament del 3er Premi del Consell Municipal d’Immigració, realitzat fa uns dies en el saló d’actes del Museu Picasso, també va rebre una menció especial l’Associació Catalana d'Homosexuals, Bisexuals i Transexuals Immigrants (Acathi).
El ritme formal de l’acte, amb paraules d’autoritats, discursos d’agraïment i lectura de poesia, va ser trastornat per Jamshed que pujant la veu i, amb habilitats d’activista, va cridar a les seves companyes desobedients a fer-li costat.
L’Associació Cultural Educativa i Socialoperativa de Dones Pakistaneses (Acesop), que treballa des de fa sis anys té casi 600 associades, va rebre el premi, de 6.000 euros, per la seva tasca de facilitar la integració de les dones del Pakistán que viuen a Catalunya. Fan formació en català, cursos d’informàtica i altres, i també realitzen una labor d’enfortiment i difusió de les seves costums i tradicions.
La feina realitzada per Acesop, per la integració, és dura i té doble dificultat ja que són dones que han de lluitar per tenir els mateixos drets que els homes i a més fer front a tot el que comporta la immigració i la seva integració, va dir la tinent d’alcalde de Qualitat de Vida, Igualtat y Esport, Maite Fandos, en felicitar-les per les fites assolides.
La tercera versió d’aquest premi va ser dirigida principalment a organitzacions, projectes o persones que han enfocat el seu treball cap afavorir les condicions d’integració de dones immigrades en tots els àmbits de la vida quotidiana.
Mercè González, secretària tècnica del Consell d’Immigració, va dir que es van rebre 23 propostes, molt diverses i de diferent efecte. N'hi ha que han treballat en salut, amb dones de la presó, en fomentar l'associativisme i en comunicació, entre d'altres. Va dir que tal diversitat mostra que hi ha moltes entitats i persones que treballen amb dones immigrades, aspecte que és positiu.
Va senyalar també detalladament la modalitat de revisió de les propostes presentades i la seva posterior votació para ser elegides com premiades.
Consultada, González va explicar que encara que a la convocatòria Huma Jamshed figura com a jurat del premi, ella va renunciar a formar-ne part quan va deixar de ser vicepresidenta del Consell d’Immigració i va delegar el seu espai a Janet Vallejo de AMIC-UGT, permetent així a la seva associació presentar-se al concurs.
També van ser part del jurat del premi: Miquel Esteve, Josep María Samaranch, Ricard Zapata, Manuel Lecha, Josep Lluís Nvumba, Arcadi Oliveras y Verena Stolcke.
Miquel Esteve, comissionat d’immigració de l’Ajuntament, va dir que l’elecció de la proposta guanyadora va ser molt difícil, ja que n'hi havien de molt diverses i per tant molt difícils de comparar.
Miquel Esteve, comissionat d’immigració de l’Ajuntament, va dir que l’elecció de la proposta guanyadora va ser molt difícil, ja que n'hi havien de molt diverses i per tant molt difícils de comparar.
“Cada dia parlo molt. Sempre estic parlant, cridant, plorant, lluitant. Ara no em surten les paraules”, va dir Huma Jamshed al rebre el premi.
Escrit per Drina Ergueta (text - fotos).
http://www.itacat.info/2011/12/dones-desobedients-semporten-el-premi.html#comment-form
dissabte, 17 de desembre del 2011
"El Ayuntamiento de Barcelona premia a una asociación de mujeres paquistaníes" ACESOP
El Ayuntamiento de Barcelona premia a una asociación de mujeres paquistaníes
dijous, 17 de novembre del 2011
diumenge, 30 d’octubre del 2011
El 33 dedica una nit temàtica al Pakistan
Data de publicació: 30/10/2011
El 33 dedica una nit temàtica al Pakistan
Dijous, a partir de les 22.45
Introduïda per Jaume Figueres, la nit temàtica oferirà "Catalans del Pakistan", un reportatge sobre la vida quotidiana de cinc pakistanesos residents a Catalunya, la pel·lícula "El silenci de l'aigua" i el documental "El regne de Mr. Edhi".
Una imatge del documental "El regne de Mr. Edhi"
Aquestes són les produccions que es podran veure a partir de les 22.45:
"Catalans del Pakistan", producció de TVC, 2011.
Reportatge sobre la vida quotidiana de cinc pakistanesos residents a Catalunya que van emigrar en diferents moments i per causes diverses. A Catalunya hi viuen 44.267 pakistanesos amb orígens comuns i realitats ben diverses.
Coneixerem en Tariq, que va sortir del Punjab amb uns amics quan tenia 15 anys. Buscaven viure una aventura i arribar fins a Turquia, però es van animar i van acabar a Barcelona tot just quan moria Franco. Al cap dels anys la feina el va portar a la Cellera de Ter, on va conèixer la seva dona i on va formar la seva família.
La realitat del Tariq és molt diferent de la de la Zeenat. Ella acaba d'arribar, reagrupada pel seu marit, que fa 10 anys que és aquí. Va venir amb les seves quatre filles i encara no parla català ni castellà. Passa el dia cuinant i cosint i ha començat a fer classes de castellà amb altres dones pakistaneses.
En Husnain i l'Adeeba tenen 22 anys i també van venir reagrupats. En Husnain fa 5 anys. Estudia automoció, treballa en una pizzeria i omple el seu temps lliure mirant i practicant criquet, la seva passió. L'Adeeba fa 11 anys que és al Raval i està molt interessada en el contrast social i en l'acolliment dels nouvinguts. Estudia un grau superior d'integració social i treballa en una associació.
També al Raval treballa en Shabbir. És propietari d'una botiga de telefonia, com molts dels seus compatriotes. Reconeix els avantatges d'estar envoltat dels seus, però per viure-hi, en Shabbir prefereix la tranquil·litat del Prat de Llobregat.
"El silenci de l'aigua", Sabiha Samur, 2003.
La història, basada en fets reals, comença el 1979 quan el Pakistan es comença a introduir en la via de la islamització després del cop d'estat del general Zia. Enllaça el destí d'una dona i l'evolució política del Pakistan al llarg dels darrers vint anys. 1979, Charkhi, un poblet del Punjab pakistanès. Aïcha és una dona alegre d'uns quaranta anys que mai parla del seu passat. Des de la mort del seu marit, el fill de 18 anys que té és el cor de la seva existència. Salim, bon noi, dolç i somiador, està enamorat de Zoubir.
Al Pakistan, el general Zia-ul-Haq acaba de prendre el poder i d'instaurar la llei marcial. El país s'introdueix en la via de la islamització. Salim comença a freqüentar un grup de fonamentalistes musulmans. Zoubir és abandonada a poc a poc pel seu enamorat, mentre Aïcha es preocupa de veure com el seu fill canvia tan radicalment.
"El regne de Mr. Edhi", documental d'Amélie Saillez.
Una mirada a la condició de les dones al Pakistan, a través de la lluita d'una parella fora de sèrie: Abdul Sattar Edhi i la seva dona, Bilquis Edhi. Junts han creat la xarxa d'assistència social i mèdica més eficaç del país, la Fundació Edhi. Com a musulmà indi jove acabat d'arribar al Pakistan, l'Edhi es va veure atrapat entre els conflictes religiosos i socials i la necessitat de cuidar la seva mare. Va ser llavors quan va prendre una decisió que canviaria el futur del país. Va sortir al carrer i es va posar a pidolar.
Amb els diners que va recollir es va comprar una ambulància i va escriure les paraules "Ambulància per als pobres" en un dels costats. Amb el vehicle va començar a conduir per Karachi recollint cossos abandonats o acabats de ferir. Seixanta anys després, la Fundació Edhi s'ha convertit en l'ONG més gran del país, finançada només de les donacions de pakistanesos. Reflecteix la personalitat del seu cap, l'Edhi, únic, complex i carismàtic, de mètodes poc ortodoxos, que, almenys a ulls occidentals, genera diverses qüestions de tipus ètic amb respostes qüestionables. El regne de Mr. Edhi furga en aquest món on es veuen les penúries més dures i les històries humanes més encoratjadores.
divendres, 28 d’octubre del 2011
diumenge, 23 d’octubre del 2011
Trobada d'Entitats del Consell Municipal d'Immigració (Moll de la Barceloneta, 23 d'octubre de 2011)
El pròxim 23 d' octubre es celebrarà la Trobada d'Entitats del Consell Municipal d'Immigració de Barcelona. Una festa ciutadana en la qual participen 37 entitats del Consell Municipal d'Immigració, entre les quals està ACESOP, i que aquest any es farà en el Moll de la Barceloneta (de 12 a 18 h.). És tracta d'un esdeveniment obert a tothom i que vol fer de la diversitat que enriqueix la nostra ciutat un motiu per compartir, conèixer i gaudir. A més, aquest anys s'ha decidit compartir la Trobada amb el teixit associatiu de dones (Consell Municipal de les Dones) per tal d'estrènyer lligams entre els dos sectors associatiu.
Igualment, cal destacar que amb motiu de l'Any Internacional dels Afrodescendents actuaran quatre grups representatius d'aquest fet social i cultural.
Us hi esperem!
Informació sobre el programa.
dilluns, 3 d’octubre del 2011
Azra Asim: "Ens arriben casos de matrimonis forçats". El Periodico
Gent corrent
Mestressa de casa pakistanesa i mediadora. Ajuda dones compatriotes a integrar-se i perdre pors.
Azra Asim: "Ens arriben casos de matrimonis forçats"
Dilluns, 3 de octubre del 2011
Es reuneixen en un pis del Raval ampli i fosc, seu de l'associació de dones pakistaneses ACESOP, fundada fa 10 anys. Va ser la primera a Catalunya i ja compta amb unes 600 sòcies. Azra Asim (Jhelum, Pakistan, 1969) les ajuda.
JONATHAN GREVSEN
Edició Impresa
Versió en .PDF
Informació publicada en la página 72 de la secció de Contraportada de l'edició impresa del dia 03 de octubre de 2011-¿Abans treballava fora de casa?
-Estava en un forn fins que em van fer fora. I havia treballat com a traductora. També sóc molt bona cosidora. Busco, però no surt res.
-¿I el seu marit?
-Treballava de cambrer en un hotel. Ara cobra l'atur, que li dura fins a l'agost. Estem lluitant.
-Hi ha poques pakistaneses al carrer.
-Les famílies que vénen aquí són de zones rurals. A aquestes dones els falta confiança. No poden parlar amb llibertat. No saben l'idioma. Tenen por i vergonya.
-¿Per què?
-Al Pakistan, als poblets, també viuen així; gairebé no surten de casa. A les ciutats la situació és diferent.
-¿Per imperatiu religiós?
-La religió no diu que s'hagin de tancar a casa. És per la pressió dels marits i la tradició cultural. Les noies marroquines també són musulmanes i sí que surten.
-¿Arriben casos de bodes forçades?
-Faig d'intermediària amb les famílies. De vegades surt bé; d'altres, no. També sorgeixen problemes quan ja les han casat, i s'ha de mediar. Sí, ens arriben casos. Són dones que no volen casar-se amb un cosí o amb el fill d'un cosí. I les hi obliguen.
-¿Amb un cosí?
-En les famílies extenses es dóna el cas. Matrimonis concertats per assegurar que les terres, les propietats i la fortuna no es dispersin… M'he discutit amb molts homes.
-¿Què els diu?
-Ni a l'Alcorà ni al Hadit (dites del profeta Mahoma sobre la tradició) està escrit que la dona hagi de ser obligada a casar-se amb qui no vol. L'altre dia l'hi vaig dir a un senyor amb estudis… Aquí hi ha nois guapos, amb papers i treballadors, però ell no els vol per a la seva filla. Prefereix casar-la amb un familiar.
-¿A quina edat es va casar vostè?
-Als 21 anys.
-¿Lliurement?
-Sí (riu). Sóc de ciutat, i allà les coses són diferents. Vaig venir aquí el 2002, amb el meu marit i la meva filla, que llavors tenia tres anys. Ens en vam anar del Pakistan per problemes familiars.
-¿El seu marit la recolza?
-Totalment. I també els meus sogres. Viuen allà, però vénen a visitar-nos.
-Veig que no porta vel.
-Poques vegades en porto. Si estic molt trista, me'n poso. Em protegeix.
-¿Què li sembla la prohibició?
-No hi estic d'acord. És la vida de cadascú. Tan dolent és que t'obliguin a portar-ne com que te'l prohibeixin.
-Deixaria llibertat a la dona per decidir-ho.
-Això mateix. Moltes dones a Anglaterra, Bèlgica i Àustria van vestides amb el shalwar kameez (camisola típica pakistanesa) i no passa res. El vel no és ofensiu. ¡No molesta a ningú!
-¿Què significa portar vel?
-En la nostra religió és obligatori que les dones ens tapem els cabells. Per pudor. Jo no ho faig, però espero algun dia poder fer-ho, quan tingui una feina bona i la meva vida estigui estabilitzada.
-La seva filla ¿en porta?
-Si jo no me'n poso, ¿com puc obligar-la a portar-ne? Una altra cosa és que li doni consells, però sense imposar-li res.
-¿Quins consells?
-Li dic que no esculli roba massa cenyida, que es posi una mica de màniga. Té 13 anys. Està en una edat molt complicada. A més, encara que l'obligués a vestir de determinada manera… La meva filla té amiguetes marroquines a qui els pares no deixen vestir texans ajustats ni leggins. Però elles se'n posen sota uns pantalons amples, tipus pijama, i al carrer se'ls treuen.
-¿Què vol estudiar la noia?
-A aquesta edat no saben res. Però sí, m'agradaria que estudiés. Ara fa segon d'ESO, i parla molt bé català. A mi, en canvi, no em surt, no puc pronunciar-lo. Encara que quan m'hi parlen l'entenc.
http://elperiodico.cat/ca/noticias/opinio/azra-asim-ens-arriben-casos-matrimonis-forcats-1168961
divendres, 12 d’agost del 2011
Consell Municipal d'Immigració de Barcelona
Video sobre el Consell Municipal de Barcelona fet per NovaCiutadaniaBcn
on participa la Dr.Huma Jamshed com Vicepresidenta del Consell.
dijous, 28 d’octubre del 2010
divendres, 12 de febrer del 2010
Plegats construïm ciutadania. Consell Municipal d' Immigració de Barcelona- ACESOP
dijous, 17 de desembre del 2009
Dia del Migrant 2009
http://www.bcn.cat/novaciutadania/pdf/ca/participacio/programes/album_dia_del_migrant_2009_ca.pdf
Podem veure quines persones i quines entitats formen part del Consell Municipal d'Immigració i les activitats que es van fer al Dia del Migrant 2009. On ACESOP va fer un taller de henna i tenia un stand de l'associació.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)