 |
| Un grup d'ACESOP de visita cultural a Sitges. |
ASSOCIACIÓ CULTURAL EDUCATIVA SOCIAL I OPERATIVA DE DONES PAKISTANESES.
dijous, 30 de juny del 2011
dimecres, 29 de juny del 2011
Presentación del libro : Cómo Pakistán salvó a España. La comunidad paquistaní en Barcelona. Thomas Stemmer
(No hi vaig anar però faig difusió Àgata Ylla).
dilluns, 27 de juny del 2011
Visita a les Arenes de Barcelona
Un grup de dones d'ACESOP va visitar al Centre Comercial de les Arenes de Barcelona
dimarts, 21 de juny del 2011
Dia Mundial Persones Refugiades 2011
El 20 de Juny i amb motiu del Dia Mundial de les Persones Refugiades es va celebrar un acte unitari a Barcelona, a la Biblioteca Jaume Fuster.
Es va presentar un vídeo que recull alguns testimonis d'exili i les últimes dades sobre el nombre de refugiats/des al món.
És van fer dues conferències. Carlos Boggio i de Raquel Ayora.
És va llegir el Comunicat de les entitats promotores de l'acte:
ACATHI, ACCEM, ACSAR, CCOO Barcelonès, Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona, Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat, Comissió d’estrangeria de l’ICAB, Comitè Català de l’ACNUR, Creu Roja, Centre EXIL, Institut de Drets Humans de Catalunya, Fundació Casa del Tibet, PEN Català i RESPECT Refugiados.
Hi és van fer dos parlaments institucionals: Xavier Bosch i Inmaculada Moraleda.
Àgata Ylla
Es va presentar un vídeo que recull alguns testimonis d'exili i les últimes dades sobre el nombre de refugiats/des al món.
És van fer dues conferències. Carlos Boggio i de Raquel Ayora.
És va llegir el Comunicat de les entitats promotores de l'acte:
ACATHI, ACCEM, ACSAR, CCOO Barcelonès, Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona, Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat, Comissió d’estrangeria de l’ICAB, Comitè Català de l’ACNUR, Creu Roja, Centre EXIL, Institut de Drets Humans de Catalunya, Fundació Casa del Tibet, PEN Català i RESPECT Refugiados.
Àgata Ylla
dilluns, 20 de juny del 2011
dissabte, 18 de juny del 2011
Participació d' ACESOP a la festa d'ASIA d'Amics de la Unesco de Barcelona.
 |
| Practicant taixi. |
La festa d'ÀSIA d'Amics de la Unesco de Barcelona va comptar amb música en directe de grups asiàtics, tast dels plats tradicionals i tallers per apropar-nos a aquesta regió de regions d'una riquesa mil·lenària.
 |
 |
| Depilació amb fil. |
 |
| Mostra gastronòmica de Pakistan. |
Les dones de Pakistan es depilen les cies amb fils. Al moure el fil de cotó amb una tècnica especial, s'arrenca el pèl d'arrel.
 | ||
Àgata Ylla
Fotografies de les activitats Fem Paral·lel 2011
 |
| Taller d'henna |
 |
| Taller d'henna i maquillatge infantil |
 |
| Informant-se sobre l'associació. |
 |
| Bosses de pa i necessers fets en el taller de costura (cursos d'inserció laboral) |
 |
| Stand de l'associació. ÀgataYlla |
divendres, 17 de juny del 2011
Plataforma per la Llengua i ACESOP. Elaboració d'unes receptes pakistaneses.
 |
| Preparant el menjar de Pakistan |
 |
| La Henna també forma part de la cultura pakistanesa |
ACESOP forma part de la Xarxa Associativa per la Immigració de Plataforma per la Llengua. Mostra de la cultura pakistanesa a través de la gastronomia.
dimecres, 15 de juny del 2011
Fem Paral·lel 2011 -------- 18 de Juny 2011
A.C.E.S.O.P. participa en la Festa Fem Paral·lel.
 |
| A.C.E.S.O.P. partica en la Festa Fem Paral·lel. Ens podeu trobar de 11-14 al costat de l'escenari central a l'alçada del Molino.. . Farem Henna i maquillatge infantl. |
dimarts, 14 de juny del 2011
Conferencia: "Movimientos Sociales en Pakistán" a cargo de Abid Hassan Minto,
 |
| Javed Ilyas Qureshi, Abid Hassan Minto, Rafael Bueno Fotografia: Marta Marzal. |
Abid Hassan Minto és un dels referents del moviment d’esquerres del Pakistan i amb una llarga trajectòria en la defensa dels drets socials, ens aproparà a l’actualitat sociopolítica del Pakistan.
En la conferència va parlar sobre el suport de l'esquerra de la Índia en la Independència del Pakistan. Un suport que segons Abid Hassan no ha estat ni reconegut ni conegut per part de la població pakistanesa.
Les dues dades que més em van colpir de la conferència van ser: com veu la estructura del Pakistan i l'analfabetisme en les àrees rurals.
Va mostrar com el seu país és un país que és caracteritza per una estructura feudal. Segons Montu és aquesta estructura fa que: "Les dones no son considerades com humans en aquestes societats feudals". Durant les preguntes és va preguntar sobre la situació de la dona al Pakistan hi va respondre que hi han alguns moviments de dones a les ciutats i també en les àrees rurals.
També va parlar sobre l'alfabetització al Pakistan. Va senyalar com hi ha per ell un decalatge entre les dades que dona al país i el que ell pensa. Al govern mostra un analfabetisme del 6% en les zones rurals i ell pensa que hi ha un 50%.
Àgata Ylla.Pàgines sobre Abid Hassan Minto:
http://minto.sapfonline.org/
http://en.wikipedia.org/wiki/Abid_Hassan_Minto
Umair Dar, estudiant de Ciències Polítiques a la UAB i premi Esplai del Voluntariat
"Nuestro éxito es poder hablar en catalán"
Umair Dar, estudiant de Ciències Polítiques
DAVID AIROB Umair Dar va arribar del Pakistan a Barcelona amb 15 anys, estudia a la UAB i parla un català perfecte Amb quina edat va arribar a Catalunya? Amb 15 anys. Vaig acabar l’ESO i el batxillerat i em vaig posar a treballar vuit mesos de pizzer. Llavors vaig descobrir que el món és massa dur si no tens estudis.
A l’Institut Pau Claris va començar en una aula d’acollida, que com sap han estat críticades. Com valora aquesta experiència? Va ser molt rica. I això que érem 25 a l’aula (22 xinesos, un bolivià, un marroquí i un pakistanès). Al Raval tothom parlava castellà i jo tenia reticències contra qualsevol cosa catalana, no tenia ganes d’aprendre la llengua, em semblava una pèrdua de temps i volia tornar al Pakistan. He de donar les gràcies als tres professors de l’aula d’acollida: la Carme, en Jordi i l’Eulàlia. Si avui em considero català és gràcies a ells. S’hi implicaven, ens apreciaven i això es notava. A partir d’aquell moment vaig adonar-me que si parlava en català la gent m’animava i això em va donar confiança. No m’imagino la meva educació sense aquesta aula.
Quin va ser el seu primer contacte amb una associació catalana? Com que casa meva era massa petita, anava a fer els deures al Casal del Raval. Allà vaig trobar periodistes i enginyers que ens ajudaven a estudiar. I alhora em va servir per introduir-me en el voluntariat. Durant un any vaig ser monitor de nens en aquest casal. Em sentia obligat a tornar l’ajuda que havia rebut. En aquells nens hi veia un altre Umair que creixia.
Després se’n va anar a viure amb la seva família a Badalona. Sí, visc a Sant Roc, amb una presència important d’immigrants, i vaig començar a treballar com a mediador, i això em va donar l’oportunitat d’intervenir al barri, de donar referents als nens. “Ets un català d’origen pakistanès”, els dic. “T’has de sentir orgullós dels teus pares i estimar la cultura catalana”. Qui no se senti pakistanès i català alhora estarà condemnat al fracàs.
És difícil conviure al barri? A Sant Roc-Artigas el col·lectiu majoritari és el dels gitanos catalans, després som els pakistanesos i els llatinoamericans. La convivència és bona, però fràgil, és un bosc en perill d’incendi. L’esperança és a les escoles on nens de diferents orígens van junts i són amics des de petits. Un cas a part són els gitanos romanesos, tenen un altre estil de vida familiar i altres hàbits d’higiene que no són compatibles ni amb els gitanos catalans. Però no molesten, fan la seva vida, el principal conflicte sorgeix per l’ocupació de la via pública.
Quins són els problemes més greus del barri? En primer lloc, l’atur, està clar. Després n’hi ha un altre de més profund que és la falta de referents. Els joves estan perduts, els agrada la roba i els cotxes cars, les seves expectatives són molt altes i els recursos escassos, i això genera frustració. Una altra qüestió preocupant és el fracàs escolar. És molt alt entre els gitanos i entre els marroquins. Però també és un fracàs no arribar a la universitat. Jo estudio a l’Autònoma i el contrast entre aquest campus i el meu barri és molt fort. Bellaterra és com una utopia, allà ningú no m’ha preguntat d’on sóc. I he après el que deia l’escriptor Paulo Coelho: “Tu no pots canviar el món però pots millorar el teu barri”.
Què n’opina del model d’integració de Catalunya? M’agrada. El Pacte Nacional per l’Immigració ha funcionat i no s’ha fet discriminació. Sóc un defensor radical que el català sigui llengua vehicular en l’educació. El dia que deixi de ser-ho hi haurà una fractura social. I la societat ha d’ajudar responent als immigrants en català. És cert, per exemple, que a Badalona ha triomfat el discurs fàcil, demagògic, sobre la degradació i la delinqüència, però estem millor que fa quatre anys, s’ha treballat en la cohesió social, en l’acollida... tot i que no s’ha sabut valorar ni explicar.
“El nostre èxit és poder parlar en català”
Umair Dar, estudiant de Ciències Polítiques
a la UAB i premi Esplai del Voluntariat
DOBLE IDENTITAT “Qui no se senti pakistanès i català alhora estarà condemnat al fracàs” EDUCACIÓ “El dia que el català deixi de ser la llengua vehicular hi haurà una fractura social”
Vaig néixer al Punjab, que significa terra sense rius. El meu pare va venir a Catalunya, sol, va trobar-hi feina i al cap de quatre anys, amb la regularització d’Aznar, va poder reagrupar la meva mare i quatre germans. Primer vaig viure al Raval i ara visc a Badalona”. Ho explica Umair Dar, pakistanès de 23 anys, estudiant de Ciències Polítiques i Gestió Pública a la UAB, mediador a Badalona i membre de diferents entitats (Esquerres, Associació d’Estudiants Pakistanesos, Camí de la Pau, col·lectiu Sense Papers). Per això dimecres passat va rebre a Madrid el premi de la Fundació Esplai del Voluntariat. DAVID AIROB Umair Dar va arribar del Pakistan a Barcelona amb 15 anys, estudia a la UAB i parla un català perfecte Amb quina edat va arribar a Catalunya? Amb 15 anys. Vaig acabar l’ESO i el batxillerat i em vaig posar a treballar vuit mesos de pizzer. Llavors vaig descobrir que el món és massa dur si no tens estudis. A l’Institut Pau Claris va començar en una aula d’acollida, que com sap han estat críticades. Com valora aquesta experiència? Va ser molt rica. I això que érem 25 a l’aula (22 xinesos, un bolivià, un marroquí i un pakistanès). Al Raval tothom parlava castellà i jo tenia reticències contra qualsevol cosa catalana, no tenia ganes d’aprendre la llengua, em semblava una pèrdua de temps i volia tornar al Pakistan. He de donar les gràcies als tres professors de l’aula d’acollida: la Carme, en Jordi i l’Eulàlia. Si avui em considero català és gràcies a ells. S’hi implicaven, ens apreciaven i això es notava. A partir d’aquell moment vaig adonar-me que si parlava en català la gent m’animava i això em va donar confiança. No m’imagino la meva educació sense aquesta aula.
Quin va ser el seu primer contacte amb una associació catalana? Com que casa meva era massa petita, anava a fer els deures al Casal del Raval. Allà vaig trobar periodistes i enginyers que ens ajudaven a estudiar. I alhora em va servir per introduir-me en el voluntariat. Durant un any vaig ser monitor de nens en aquest casal. Em sentia obligat a tornar l’ajuda que havia rebut. En aquells nens hi veia un altre Umair que creixia.
És difícil conviure al barri? A Sant Roc-Artigas el col·lectiu majoritari és el dels gitanos catalans, després som els pakistanesos i els llatinoamericans. La convivència és bona, però fràgil, és un bosc en perill d’incendi. L’esperança és a les escoles on nens de diferents orígens van junts i són amics des de petits. Un cas a part són els gitanos romanesos, tenen un altre estil de vida familiar i altres hàbits d’higiene que no són compatibles ni amb els gitanos catalans. Però no molesten, fan la seva vida, el principal conflicte sorgeix per l’ocupació de la via pública.
Quins són els problemes més greus del barri? En primer lloc, l’atur, està clar. Després n’hi ha un altre de més profund que és la falta de referents. Els joves estan perduts, els agrada la roba i els cotxes cars, les seves expectatives són molt altes i els recursos escassos, i això genera frustració. Una altra qüestió preocupant és el fracàs escolar. És molt alt entre els gitanos i entre els marroquins. Però també és un fracàs no arribar a la universitat. Jo estudio a l’Autònoma i el contrast entre aquest campus i el meu barri és molt fort. Bellaterra és com una utopia, allà ningú no m’ha preguntat d’on sóc. I he après el que deia l’escriptor Paulo Coelho: “Tu no pots canviar el món però pots millorar el teu barri”.
Què n’opina del model d’integració de Catalunya? M’agrada. El Pacte Nacional per l’Immigració ha funcionat i no s’ha fet discriminació. Sóc un defensor radical que el català sigui llengua vehicular en l’educació. El dia que deixi de ser-ho hi haurà una fractura social. I la societat ha d’ajudar responent als immigrants en català. És cert, per exemple, que a Badalona ha triomfat el discurs fàcil, demagògic, sobre la degradació i la delinqüència, però estem millor que fa quatre anys, s’ha treballat en la cohesió social, en l’acollida... tot i que no s’ha sabut valorar ni explicar.
dijous, 9 de juny del 2011
REPORTATGE Àsia és aquí. El País.
Us recomano la noticia publicada a El País al Quadern de Catalunya sobre la Comunitat asiàtica a Barcelona.
REPORTATGE: Àsia és aquí Un 3% dels barcelonins és asiàtic i el 33% de la inversió catalana acaba a la Xina de CAMILO S. BAQUERO 09/06/2011.
http://www.elpais.com/articulo/paginas/Asia/elpepisupbqc/20110609elpbqcpag_14/Tes#despiece1
Àgata Ylla
dimecres, 8 de juny del 2011
XIII Diada de la Pau- Amics de la Unesco de Barcelona
Un grup de persones vinculades a ACESOP vam assistir una vegada més al sopar de la Diada de la Pau que organitza Amics de la Unesco de Barcelona.
Aquest sopar dona visibilitat als objectius de la UNESCO, un diàleg entre cultures i civilitzacions ( entre persones). Tots vam compartir l'emoció quan vam recordar el tsunami del Japó però també vam compartir un sopar. Vam crear lligams personals, culturals i de solidaritat.
Gracies per fer-nos conèixer a diferents cultures i a diferents persones.
Àgata Ylla
diumenge, 5 de juny del 2011
Conferencia de Abid Hasen Muntu en Casa Asia de Barcelona
Abid Hasen Muntu, un dels referents del moviment d’esquerres del Pakistan i amb una llarga trajectòria en la defensa dels drets socials, ens aproparà a l’actualitat sociopolítica del Pakistan. Aquesta conferència s’emmarca en el Programa d’ajudes Antoni de Montserrat 2010 de Casa Àsia.
A càrrec de:
Abid Hasen Muntu, president del Workers Party Pakistan, una coalició d’esquerra. Expresident de l’Associació d’Advocats de la Cort Suprema del Pakistan, expert en dret constitucional i crític literari
Presentat per:
Rafael Bueno, director de Política i Societat de Casa Àsia
Javed Ilyas Qureshi, president de l’Associació de Treballadors Pakistanesos de Catalunya
Francesc Matas, membre de la comissió municipal d’EUiA (Esquerra Unida i Alternativa)
A càrrec de:
Abid Hasen Muntu, president del Workers Party Pakistan, una coalició d’esquerra. Expresident de l’Associació d’Advocats de la Cort Suprema del Pakistan, expert en dret constitucional i crític literari
Presentat per:
Rafael Bueno, director de Política i Societat de Casa Àsia
Javed Ilyas Qureshi, president de l’Associació de Treballadors Pakistanesos de Catalunya
Francesc Matas, membre de la comissió municipal d’EUiA (Esquerra Unida i Alternativa)
Data
09/06/2011 19:00 h
Horari
Dijous, 9 de juny del 2011, de 19.00 h a 20.30 h
Lloc
Seu de Casa Àsia
Auditori Tagore
Av. Diagonal, 373
Barcelona
Auditori Tagore
Av. Diagonal, 373
Barcelona
Entrada
Entrada lliure fins a completar l'aforament
Organitza
Casa Àsia i l’Associació de Treballadors Pakistanesos de Catalunya
Contacte
Subscriure's a:
Missatges (Atom)