ASSOCIACIÓ CULTURAL EDUCATIVA SOCIAL I OPERATIVA DE DONES PAKISTANESES.
dimecres, 16 de gener del 2013
dimarts, 15 de gener del 2013
Investigan la desaparición de una mujer pakistaní en L'Hospitalet de Llobregat
http://www.rtve.es/alacarta/videos/telediario/investigan-desaparicion-mujer-paquistani-lhospitalet-llobregat/1661770/
dissabte, 12 de gener del 2013
Manu Kaur
- La dificultad que tuvo Manu para abarcar una temática tan amplia la mujer en la India. Para acotarlo (el trabajo y la exposición) habló de la mujer India de religión Sikh en la India y en otro país.
- Para hablar de la mujer en la India y mostrar diferentes mujeres indias utilizó escenas de películas de Bollywood. Concretamente: Quiero ser como Beckham, Slumdog Millonaire, La boda del Monzón y Agua.
- La mujer de origen indio en otro país es su trayectoria vital por lo que le ha sido un poco más fácil acceder a determinada información. Ha contado con la ayuda de sus padres, de la directora del trabajo Lucia Peña y de la asociación ...
dimecres, 9 de gener del 2013
El tràgic balanç de 2012: 12 dones a Catalunya i 46 dones a l’Estat s’han deixat la vida-
Un total de dotze dones han perdut la vida a Catalunya des de començament de 2012 a mans d’homes amb els que mantenien o havien mantingut una relació sentimental, d’acord amb últimes dades oficials a 26 de desembre.
A nivell estatal, la xifra ascendeix a 46 víctimes, inferior a la del 2011, ja que l’any passat a 26 de desembre s’havien produït 59 morts, encara que l’any es va saldar amb una xifra de 61 víctimes.
Del total de dones mortes a Espanya durant 2012, només vuit havien denunciat el seu agressor, i quatre tenien mesures de protecció en vigor que els seus agressors van incomplir, un d’ells sense consentiment de la víctima i tres amb la seva aprovació.
Pel que fa al perfil de les dones, 36 víctimes eren espanyoles i deu estrangeres, la majoria tenien entre 21 i 30 anys (12), entre 51 i 64 anys (9) o més de 64 anys (10).
A més, una de les víctimes tenia menys de 16 anys i una altra tenia entre 18 i 20 anys, i la resta tenien entre 31 i 40 anys (6) i entre 41 i 50 anys (7).
Per comunitats autònomes, la majoria dels crims s’han perpetrat a Catalunya (12), Andalusia (6), Comunitat Valenciana (6) i Madrid (cinc), seguides de Galícia (4), Castella-la Manxa (3), Castella i Lleó (2), Illes Balears (2), País Basc (2), Illes Canàries (2), Astúries (1) i Extremadura (1).
Per la seva part, 34 dels agressors eren parella de la víctima i dotze eren exparella o es trobaven en fase de ruptura, i del total, 35 eren espanyols i 11 estrangers.
La major part d’ells tenia entre 31 i 40 anys (13), més de 64 anys (12) o entre 51 i 64 anys (9), i després de cometre crim, dotze dels agressors es van suïcidar i altres nou ho van intentar.
En declaracions a Europa Press, la directora de la Fundació Dones, Marisa Soleto, ha assegurat que aquestes xifres ajuden "únicament" a veure una part de la realitat de la violència de gènere. Alhora, ha assenyalat que, encara que el nombre de víctimes sigui "més baix que el d’anys anteriors", segueix revelant "la gravetat d’un problema" que ha qualificat de "xacra social". "Una sola mort és una tragèdia", ha asseverat. A més, ha lamentat que hi hagi "un percentatge significatiu" d’assassinats entre persones més joves perquè, segons ell, mostra que "generacionalment no s’estan produint avenços significatius". "Cal centrar-se en un treball global, ja que no només estem parlant d’una manera d’entendre les relacions entre homes i dones diguem antiga o de generacions passades, sinó que la violència de gènere continua molt present en les relacions dels homes i les dones joves ", ha explicat.
Per la seva banda, la presidenta de la Federació de Dones Progressistes, Yolanda Besteiro, ha recalcat que, encara que sembli "una xifra baixa en relació amb altres anys", cal valorar juntament amb altres dades, com el menor nombre de separacions i divorcis. Segons la seva opinió, en aquest tipus de situacions "es dispara el risc per part de les dones que decideixen posar fi a la seva relació de ser agredides o de ser assassinades". També ha subratllat que únicament havien denunciat un 17 per cent de les víctimes, enfront del 25 per cent d’altres anys, així com que la majoria convivien amb els seus agressors. "Les dones estan denunciant menys i s’estan separant i divorciant menys i conviuen més amb els seus maltractadors, fruit del descens dels recursos de les campanyes de prevenció i també per les retallades en atenció a víctimes, sobretot en algunes comunitats autònomes i en el medi rural, on s’han tancat cases d’atenció a les víctimes ", ha denunciat.
Segons l’opinió de Besteiro, aquests condicionants s’uneixen al fet que, per la crisi, les dones tenen "menys recursos per atendre la seva situació de vulnerabilitat fruit de la violència de gènere que estan patint" i "menys oportunitats econòmiques", de manera que no posen fi a aquesta situació. "Opten per aguantar el maltractament, entenent que ho fan pel bé dels seus fills i per tenir les necessitats bàsiques cobertes", ha indicat. Finalment, la presidenta de la Federació d’Associacions de Dones Separades i Divorciades, Ana María del Camp, ha lamentat que "la violència de gènere subsisteix" i ha incidit en que les seves xifres parlen de 53 víctimes, així com de cinc nens morts. A més, ha criticat que les xifres incloguin investigacions en curs perquè és "molt fàcil" constatar si hi ha un cas d’aquest tipus.
Així mateix, ha alertat que normalment el maltractament físic està precedit pel maltractament psicològic i que aquest "deixa sense identitat a la víctima i genera llaços de dependència fortíssims l’agressor". En aquesta línia, ha recalcat que "moltes dones que van patir violència de gènere contrauen relacions amb altres homes violents" i que no es tracta de "un fet anecdòtic", pel que ha advocat per donar "atenció integral" a les víctimes.
Font: Europa Press i La Vanguardia
A nivell estatal, la xifra ascendeix a 46 víctimes, inferior a la del 2011, ja que l’any passat a 26 de desembre s’havien produït 59 morts, encara que l’any es va saldar amb una xifra de 61 víctimes.
Del total de dones mortes a Espanya durant 2012, només vuit havien denunciat el seu agressor, i quatre tenien mesures de protecció en vigor que els seus agressors van incomplir, un d’ells sense consentiment de la víctima i tres amb la seva aprovació.
Pel que fa al perfil de les dones, 36 víctimes eren espanyoles i deu estrangeres, la majoria tenien entre 21 i 30 anys (12), entre 51 i 64 anys (9) o més de 64 anys (10).
A més, una de les víctimes tenia menys de 16 anys i una altra tenia entre 18 i 20 anys, i la resta tenien entre 31 i 40 anys (6) i entre 41 i 50 anys (7).
Per comunitats autònomes, la majoria dels crims s’han perpetrat a Catalunya (12), Andalusia (6), Comunitat Valenciana (6) i Madrid (cinc), seguides de Galícia (4), Castella-la Manxa (3), Castella i Lleó (2), Illes Balears (2), País Basc (2), Illes Canàries (2), Astúries (1) i Extremadura (1).
Per la seva part, 34 dels agressors eren parella de la víctima i dotze eren exparella o es trobaven en fase de ruptura, i del total, 35 eren espanyols i 11 estrangers.
La major part d’ells tenia entre 31 i 40 anys (13), més de 64 anys (12) o entre 51 i 64 anys (9), i després de cometre crim, dotze dels agressors es van suïcidar i altres nou ho van intentar.
En declaracions a Europa Press, la directora de la Fundació Dones, Marisa Soleto, ha assegurat que aquestes xifres ajuden "únicament" a veure una part de la realitat de la violència de gènere. Alhora, ha assenyalat que, encara que el nombre de víctimes sigui "més baix que el d’anys anteriors", segueix revelant "la gravetat d’un problema" que ha qualificat de "xacra social". "Una sola mort és una tragèdia", ha asseverat. A més, ha lamentat que hi hagi "un percentatge significatiu" d’assassinats entre persones més joves perquè, segons ell, mostra que "generacionalment no s’estan produint avenços significatius". "Cal centrar-se en un treball global, ja que no només estem parlant d’una manera d’entendre les relacions entre homes i dones diguem antiga o de generacions passades, sinó que la violència de gènere continua molt present en les relacions dels homes i les dones joves ", ha explicat.
Per la seva banda, la presidenta de la Federació de Dones Progressistes, Yolanda Besteiro, ha recalcat que, encara que sembli "una xifra baixa en relació amb altres anys", cal valorar juntament amb altres dades, com el menor nombre de separacions i divorcis. Segons la seva opinió, en aquest tipus de situacions "es dispara el risc per part de les dones que decideixen posar fi a la seva relació de ser agredides o de ser assassinades". També ha subratllat que únicament havien denunciat un 17 per cent de les víctimes, enfront del 25 per cent d’altres anys, així com que la majoria convivien amb els seus agressors. "Les dones estan denunciant menys i s’estan separant i divorciant menys i conviuen més amb els seus maltractadors, fruit del descens dels recursos de les campanyes de prevenció i també per les retallades en atenció a víctimes, sobretot en algunes comunitats autònomes i en el medi rural, on s’han tancat cases d’atenció a les víctimes ", ha denunciat.
Segons l’opinió de Besteiro, aquests condicionants s’uneixen al fet que, per la crisi, les dones tenen "menys recursos per atendre la seva situació de vulnerabilitat fruit de la violència de gènere que estan patint" i "menys oportunitats econòmiques", de manera que no posen fi a aquesta situació. "Opten per aguantar el maltractament, entenent que ho fan pel bé dels seus fills i per tenir les necessitats bàsiques cobertes", ha indicat. Finalment, la presidenta de la Federació d’Associacions de Dones Separades i Divorciades, Ana María del Camp, ha lamentat que "la violència de gènere subsisteix" i ha incidit en que les seves xifres parlen de 53 víctimes, així com de cinc nens morts. A més, ha criticat que les xifres incloguin investigacions en curs perquè és "molt fàcil" constatar si hi ha un cas d’aquest tipus.
Així mateix, ha alertat que normalment el maltractament físic està precedit pel maltractament psicològic i que aquest "deixa sense identitat a la víctima i genera llaços de dependència fortíssims l’agressor". En aquesta línia, ha recalcat que "moltes dones que van patir violència de gènere contrauen relacions amb altres homes violents" i que no es tracta de "un fet anecdòtic", pel que ha advocat per donar "atenció integral" a les víctimes.
Font: Europa Press i La Vanguardia
Publicat a:
Pasaje a la India: después, el seguimiento Por RAMÓN MARÍA MORENO
Por RAMÓN MARÍA MORENO
El País (Catalunya)
8 de gener de 2013
Eta l pasado 27 de noviembre, apenas un mes
después de la importante y publicitada —al menos en España— visita del Rey a
India, acompañado de una i mportante delegación, que incluía a cuatro ministros
y 15 destacados empresarios, Raja Mohan, redactor del ...read more...
dilluns, 7 de gener del 2013
Gigi Ibrahim: "La inestabilidad en Egipto está haciendo que haya gente que pida la vuelta de
Gigi Ibrahim: "La inestabilidad en Egipto está haciendo que haya gente que pida la vuelta de
Mubarak. Por MARINA MESEGUER
La joven activista, considerada por 'Time' como una de las líderes de Tahrir, cree que la nueva Constitución egipcia no tiene legitimidad.
dissabte, 5 de gener del 2013
India despierta
EDITORIAL
India despierta
La brutal violación de una joven produce una conmoción
social que se extiende a otros países.
El terrible caso de Amanat ha conmocionado a la sociedad india como nunca
antes lo había hecho una agresión sexual a una mujer. Amanat, seudónimo con el
que la prensa ha bautizado a la víctima, fue violada y torturada con una barra
de acero por seis hombres durante una hora. La joven murió el 29 de diciembre,
tras dos semanas de agonía.
En un país en el que el desprecio a la mujer se traduce en uno de los
niveles de acoso y agresiones sexuales más altos del mundo, se ha producido una
auténtica rebelión social contra la tradicional pasividad e insensibilidad de
la policía y de la casta política hacia estos crímenes. Las manifestaciones
espontáneas, muy violentas algunas de ellas, se produjeron desde el día
siguiente de la fatal agresión de Amanat en Nueva Delhi y se han extendido a
todo el país. Los medios han reproducido con profusión de detalles no solo la
brutalidad sufrida por Amanat, sino las agresiones de las que son objeto a
diario miles de ciudadanas en una democracia, la más grande del mundo, a la que
se acusa de ser incapaz de proteger a la mitad de su población. Los testimonios
de mujeres desfiguradas por el ácido o violentadas que han sufrido, además, la
vergüenza, la mofa y la inacción policial han alimentado esta ola de
indignación que ha obligado a los poderes públicos a reaccionar. El juicio por
el caso de Amanat contra cinco de sus violadores se ha abierto en un tiempo
récord y estos se exponen a la horca por un delito que hasta ahora solía quedar
impune. Es una conmoción social que ha traspasado las fronteras indias y que
está ofreciendo un soplo de esperanza para las asiáticas, víctimas de una
cultura misógina que deja en papel mojado la buena voluntad de las leyes. La
vecina Pakistán, quizá contagiada por el movimiento indio, ha reaccionado
airadamente contra la violación múltiple de una niña de nueve años.
Algo parece estar cambiando en esta amplia zona del continente asiático de
enormes contrastes respecto a la situación de la mujer. La sociedad,
amedrentada por fundamentalistas y agresores sexuales, ha venido aceptando las
crueles normas que la reprimen. De ese cambio también da cuenta la forma en que
ha defendido su propia familia a Malala Yousafzai, la niña paquistaní tiroteada
por los talibanes por promover la educación femenina y a la que ayer dio el
alta el hospital que la ha tratado desde octubre.
El País 5/01/2013
Subscriure's a:
Missatges (Atom)