Mediación intercultural y la salud.

En esta Jornada realizada en el Hospital del Mar sobre La mediación intercultural y la salud podemos ver como participó la Dra. Huma Jamshed . La interculturalidad fue y es un objetivo de la asociación.

Àgata Ylla

Mantas para Pakistán

Esta noticia aparecida en La Vanguardia es anterior a la inscripción de A.C.E.S.O.P. como asociación en el registro de asociaciones pero aportan información sobre la inmigración pakistaní en Barcelona y la visión de la Dra. Huma Jamshed, presidenta de la asociación.


Àgata Ylla

Violencia de Estado y Migración Indo-Pak Comunidad partición y Violencia

http://www.sdpi.org/research_and_news_bulletin/6th%20SDC%20Special%20Bulletin,%20Vol.%2010,%20No.%206%20(%20November%20-%20December%202003)/articles/Day%20one%20articles/State%20Violence%20and%20Migration.htm

Entrevista Huma Jamshed Canal 33. Valor Afegit

Programa del Canal 33: Valor afegit, Entrevista a Huma Jamshed.
17/11/2003

Àgata Ylla

BCN Diversa

Premsa: La barreja com a identitat 513 lecturas  http://www.diaridebarcelona.com divendres 26 setembre 2003 "Només barrejant-nos amb altres cultures mantindrem la identitat de Barcelona". L'escriptora Rosa Regàs es va mostrar partidària que la identitat de la ciutat integri altres cultures a la presentació del llibre "BCN Diversa", editat per l'Ajuntament de Barcelona. Regàs, que n'ha escrit el pròleg, va insistir que "la vinguda d'estrangers és indispensable" perquè "les coses han de canviar per mantenir-se iguals". Segons dades del gener del 2003, un 10,7% de la població barcelonina és immigrant. Aquesta xifra, que s'ha duplicat respecte del gener del 2001 (4,9%), defineix una ciutat canviant i cada dia més diversa en la qual conviuen equatorians, colombians, magribins, peruans, paquistanesos, argentins, dominicans, xinesos o filipins; en definitiva, barcelonins d'aquí i d'allà que integren altres llengües, altres hàbits i altres religions a la ciutat. "BCN Diversa" retrata, sota la direcció de Ramon Úbeda, la convivència d'aquesta nova ciutadania amb imatges i històries que, tal com va assegurar el regidor de Cultura, Ferran Mascarell, "posen en relleu que la diversitat és possible" i que s'ha de mirar "sense prejudicis". El testimoni dels gitanos del barri del Portal, al carrer de la Cera, la veu de la Sunny, escriptora i model ocasional nascuda a l'Índia que viu a Gràcia, o les trobades que organitza Huma Jamshed, doctora en Ciències químiques que dedica bona part del seu temps a treballar perquè el col·lectiu de dones paquistaneses s'integri a la ciutat sortint al carrer i coneixent barcelonins, s'hi conjuguen amb els textos de personatges públics que hi expressen el seu parer sobre l'actitud de la ciutat davant dels estrangers. Així, mentre l'escriptor Manuel Vázquez Montalbán, que va néixer al barri del Raval, recorda l'expressió encunyada fa 30 anys que deia que Barcelona era la capital "més al sud del Nord i la més al nord del Sud", la qual cosa n'afavoreix el mestissatge, Joan Barril remarca que "l'actitud de Barcelona davant dels estrangers varia segons es tracti d'un estranger pobre o ric, segons vingui de visita o per quedar-se". Per la seva banda, l'editora Beatriz de Moura reconeix que "els barcelonins som, en principi, molt tancats i poc receptius cap a les persones que acaben d'arribar". En canvi, Asha Miró assegura que es va sentir molt acollida quan va arribar a Barcelona als set anys. Oriol Bohigas, però, considera que "la política oficial d'atenció cap als immigrants no és suficient" i reclama "un sistema d'acollida d'urgència. Lloc i edificis on se'ls pugui atendre de manera immediata", així com "habitatges a diversos barris de la ciutat". En aquest sentit, Ferran Mascarell, que va assegurar que "el llibre reivindica que es perdi la por a la diferència", va palesar la necessitat de treballar perquè "els que arriben trobin la ciutat preparada per acollir-los". El regidor de Cultura traduïa d'aquesta manera el "compromís" que assumeix l'Ajuntament perquè la interculturalitat esdevingui realment "un intercanvi de saviesa". Viernes, 26 Septiembre, 2003

http://e-barcelona.org/index.php?name=News&file=article&sid=1821

Las mujeres invisibles del Raval

Article de premsa publicat a La Vanguardia  2/02/2003 a la Revista per Pilar Casanova.
Mostra dues fotografies de Dones pakistaneses. La primera és una sortida d'ACESOP que encara no s'havia constituït com associació al Parc Güell i la segona veiem la família de la Nasra, vicepresidenta de l'associació.

Àgata Ylla

Karakia- Comunitat pakistanesa

Programa de TV3 sobre la comunitat pakistanesa.



 La comunitat pakistanesa de Catalunya és una de les que més ha fet perquè el barri del Raval de Barcelona es converteixi en un paisatge multicultural. La intensa vida comercial dels seus integrants amaga una important activitat cultural, i, els restaurants i fogons casolans, una gastronomia rica, plena de colors, aromes i espècies. El programa s'ha deixat guiar a través de la comunitat per l'Afzaal i en Malik, dos amics que fa més de 20 anys que viuen a Catalunya. Va ser en Malik qui va obrir, al Raval, el primer restaurant pakistanès de la ciutat. "Karakia" mostrarà com treballa el tandoor, el forn obert on es cuinen habitualment el chapati i el pollastre tandoori. L'espectador podrà conviure amb dues famílies pakistaneses, a Barcelona i al barri Artigues de Badalona, un petit enclavament de la comunitat. Aprendrem a preparar amb ells plats tan suggestius com el shahi chole, "cigrons dels reis"; el famós beriani de pollastre; un plat amb "ocres", una verdura que es conrea de forma habitual al Punjab, i unes postres, el ras gula, fetes de formatge fresc en almívar. Es parlarà, en definitiva, d'espècies, d'aquest ric i poc conegut, encara, patrimoni d'orient.




http://www.tv3.cat/karakia/capitols/23/Massala-basar