dijous, 16 de desembre de 2010

Acte institucional de celebració del Dia Mundial del Migrant



L´Acte institucional de celebració del Dia Mundial del Migrant va ser presidit per el secretari per a la Immigració en funcions, Oriol Amorós, al Palau Centelles. També van intervenir: Huma Jamshed, en representació del Consell Municipal d’Immigració de Barcelona i presidenta d´A.C.E.S.O.P.; Ghassan Saliba, representant de la Taula de Ciutadania i Immigració; i Daniel de Torres, comissionat de l’alcaldia per a la Immigració i el Diàleg Intercultural de l’Ajuntament de Barcelona.

Oriol Amorós va destacar la importància del Pacte nacional per la Immigració liderat per la Secretaria per la Immigració amb el recolçament de trenta-dos agents institucionals, polítics, econòmics i socials que va ser signat el 19 de desembre del 2008. També va destacar la feina feta per  el conjunt de treballadors i treballadores de la Secretaria.

Huma Hamshed va recordem a tothom que fa 20 anys es va signar la Convenció Internacional sobre la protecció dels drets de tots els treballadors migrants i els seus familiars. I va elogiar la feina feta per la Secretaria d’Immigració durant aquesta legislatura. Aquest elogi va ser compartit per els assistents a l´acte que van ovacionar a Oriol Amorós.



La gestió de la convivència, en Crisi?

Hem participat com a oients en la conferència:  La gestió de la convivència,en Crisi? que han organitzat CIDOB, Diputació Barcelona i Fundació ACSAR.

Hem demanat a José María Contreras, Subdirector General de Relacions amb les Confessions, Ministeri de Justícia, Espanya.que les dones musulmanes puguin resar a la mesquita els divendres és a dir fer la Juma. Ens han informat que hem de presentar una instància amb aquesta reivindicació al Ministeri. Instància que presentarem.http://www.acesop.cat/noticia/la-gesti%C3%B3-de-la-conviv%C3%A8nciaen-crisi

José María Contreras y Huma Jamshed

JORNADES DE SENSIBILITAZCIÓ SOBRE LA IMMIGRACIÓ

Hem participat a les JORNADES DE SENSIBILITAZCIÓ SOBRE LA IMMIGRACIÓ en la Universitat Autòma de Barcelona vam vendre samoses, kurtes i artesanià feta per les dones, estutoigs, bosses de pa...

dimecres, 15 de desembre de 2010

La nostra llengua també: A.C.E.S.O.P. i Plataforma per la Llengua

.

Plataforma llengua


10-12-2010
Presentació del curt “La nostra llengua, també”

La Plataforma per la Llengua, amb la col·laboració de les entitats integrants de la Xarxa de la Immigració que l'entitat coordina (de la qual forma part A.C.E.S.O.P), ha elaborat un curt audiovisual de 10 minuts basat en el treball d'aquesta xarxa. El curt, titulat La nostra llengua, també, va ser gravat durant el procés de treball previ als actes de Sant Jordi 2010 i durant mateixa la diada, i gira al voltant del treball col·lectiu d'aquesta xarxa i dels seus membres des de diversos vessants.

Àgata Ylla

diumenge, 12 de desembre de 2010

Hugo Valenzuela García: Pecunia Ex Machina,el emprendedor pakistaní en la ciudad de Barcelona, Revista CIDOB d’Afers Internacionals, núm. 92, p. 185-206

Hugo Valenzuela García: "Pecunia Ex Machina,el emprendedor pakistaní en la ciudad de Barcelona", Revista CIDOB d’Afers Internacionals, núm. 92, p. 185-206 (2010).

www.cidob.org/en/content/download/.../HUGO+VALENZUELA.pdf

Pecunia Ex Machina, el emprendedor pakistaní en la ciudad de Barcelona

  • Autores:
  • Localización: Revista CIDOB d'afers internacionals, ISSN 1133-6595, Nº. 92, 2010 , págs. 185-206
  • Enlaces
  • Resumen:
    • El proyecto migratorio pakistaní está profundamente marcado por objetivos económicos que se manifiestan en el ahínco laboral, en los parcos hábitos de gasto y consumo, en el elevado índice de empresariado étnico y en el notable grado de éxito comercial. La inclinación económica de este grupo posee, sin embargo, un reverso: un elevado coste social. Este artículo analiza las claves económicas y socioculturales que subyacen tras el proceder económico pakistaní, así como el coste social de su empresa migratoria. Asimismo, aborda las características socioculturales del grupo y, mediante la descripción de las pautas de asentamiento de los pakistaníes, analiza otros procesos que tienen lugar en la ciudad de Barcelona: gentrificación, centrifugación, reproducción, etc.

http://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=3689082

diumenge, 5 de desembre de 2010

Celebración de Eid (La fiesta del cordero) en el C.C. Drassanes (Barcelona)

Celebración de Eid (La fiesta del Cordero) en el C.C. Drassanes (Barcelona) organizado por ACESOP. La Asocición de mujeres pakistaníes acostumbra a celebrar este tipo de eventos para mantener vivas sus tradiciones en nuestro país y a la vez mostrarnos sus costumbres, ya que es un acto abierto a todas las mujeres que quieran participar.Texto y Fotos Marta Marzal.

Como el texto y las fotos son de Marta lo he reflejado, he hecho un cortar y pegar.





Àgata

dimecres, 24 de novembre de 2010

Una entrevista a Huma

Sí quereís conocer un poco más a Huma Jamshed y el trabajo que se hace desde ACESOP os invito a leer la entrevista que hicieron el 23/XI Josep Navarro y ...




http://silenciosoyyo.blogspot.com/2010/11/retratos-huma-jamshed.html?spref=fb

dilluns, 22 de novembre de 2010

Mujeres musulmanas pedirán mezquitas más grandes para poder ir a rezar

Meritxell M. Pauné
Redactora de la sección Barcelona. de La Vanguardia.

Mujeres musulmanas pedirán mezquitas más grandes para poder ir a rezar

El tamaño reducido de los oratorios que hay en Catalunya impide que tengan una zona propia, lo que las obliga a quedarse en casa

Vida | 22/11/2010 - 00:10h | 22/11/2010 - 19:51h


Mujeres musulmanas pedirán mezquitas más grandes para poder ir a rezar

Àgata Ylla

dissabte, 20 de novembre de 2010

Tot un món. Tots som una colla

El projecte "tots som una colla" pretén acostar el món casteller i la cultura catalana als nouvinguts. Coneixem dos participants de la iniciativa; la Maribel, de Bolívia, i l'Adel, del Pakistan.

dissabte, 13 de novembre de 2010

Dones Ende a xarx@ntoni

El projecte ENDE, Apropament de les associacions de dones a les TIC.




ACESOP en el 2010 ha entrat a formar part de la Xarxa ENDE, no només ens ha permès conèixer més associacions de dones sinó també la creació d'aquest bloc que mica a mica anirem omplint.




http://blocs.fias.cat/donestic/about/

dimarts, 9 de novembre de 2010

Festival El Mon a Barcelona

A.C.E.S.O.P. ha participat en el Festival del Món a Barcelona i el Festival de Música de les Cultures ja que forma part de la coordinadora Interculturalitat i Convivència.



Desfilada de roba pakistanesa



Maquillatge infantil


 Mostra gastronòmica pakistanesa


Taller de Henna



Mostra gastronòmica




http://bcntop.com/events/festival-el-mon-a-bcn

diumenge, 31 d’octubre de 2010

EMPRENEDORA AL RAVAL, El Periodico


EMPRENEDORA AL RAVAL: Dona sense fronteres. Una immigrant pakistanesa ha impulsat a Barcelona una cadena d'agències de viatges i una associació cultural amb 500 participants.

HELENA LÓPEZ


«Disculpa, però el negoci és el negoci», s'excusa Huma Jamshed després d'atendre la desena trucada telefònica que interromp l'entrevista. La seva agència de viatges del carrer d'Hospital és un formiguer del qual no paren d'entrar i sortir clients, la majoria compatriotes d'aquesta emprenedora pakistanesa, que va arribar a Barcelona l'any 2001 i actualment ja regenta cinc agències de viatges -tres al Raval, una al carrer d'Aragó i una altra a Badalona- i està (hiper)activament implicada en incomptables iniciatives culturals i ciutadanes del Raval, on és coneguda per gairebé tothom. «Quan vaig arribar, em vaig implicar tant en el teixit associatiu que vaig deixar una mica de banda els negocis, fins que el meu marit em va dir que l'acció social estava molt bé, però que la feina era el primer. No li dic que no a ningú que demani un favor, però sempre que no afecti el negoci», prossegueix, asseguda al seu despatx d'aire oriental, entre gestió i gestió, en un castellà ple de referències al català, llengua que ja parla més enllà de la intimitat.


Al capdavant del negoci. Huma Jamshed, en una de les seves agències de viatges, al Raval. jonathan grevsen
E

Informació publicada en la página 32 de la secció de Gran Barcelona de l'edició impresa del dia 31 de octubre de 2010 VEURE ARXIU (.PDF)

Dir que la integració de Huma a Barcelona és exemplar, seria quedar-se curt. Per començar, el cartell dels establiments que regenta estan en català: Huma Travel. Agència de viatges. Com la majoria de dones del seu país, va arribar a Espanya per reagrupació familiar. Potser això és l'única cosa no excepcional de l'intens currículum d'aquesta dona valenta, fundadora de l'Associació Cultural Educativa i Social Operativa de Dones Pakistaneses (Acesop), que en pocs anys -va néixer el 2005- ja compta amb unes 500 sòcies.

«Al principi va ser difícil. Al meu país, la dona és propietat del seu marit o del seu pare. Però de mica en mica hem pogut convèncer les famílies de la possibilitat que les noies puguin venir a l'associació. Molts pares em confien les seves filles personalment a mi, perquè em coneixen. Però hem avançat moltíssim. ¡Ara fins i tot fem fitness cada dia!», explica amb orgull aquesta dona emprenedora, dolça i solidària.

«La finalitat d'aquesta associació és la integració de les dones pakistaneses en el teixit social i econòmic de la ciutat, oferint a la vegada el nostre bagatge cultural i afavorint l'acostament entre col·lectius», explica. «Volem ser visibles. Que se'ns conegui, reconegui i escolti», reivindica Huma, que, a més a més, té 14 de les noies de l'associació treballant a les seves agències de viatges.

Integració i ajuda

«Organitzem activitats culturals per mostrar a la ciutadania com som i d'on venim. Sempre que ens conviden anem a qualsevol associació a mostrar els nostres balls o a explicar les nostres tradicions», continua. El secret del seu èxit és la sàvia combinació entre la cultura d'origen i la d'acollida. Així, tant participen en la festa de Sant Jordi com en la festa major del Raval o a la Mercè, i celebren amb tota mena de luxes el 14 d'agost, dia de la Independència del Pakistan.

Pel que fa al vessant empresarial, Huma -nom d'un ocell imaginari d'origen persa que porta bona sort- considera que el seu èxit es fonamenta en una estratègia que està basada en la mínima despesa i el màxim servei.




Àgata Ylla

dilluns, 25 d’octubre de 2010

Nens d'A.C.E.S.O.P. participen a la Xarxa de Lectura del Raval fen el llibre de la Jordina.


Nens d' A.C.E.S.O.P. participen a la Xarxa de Lectura del Raval (Fundació Tot Raval) fen el llibre de la Jordina. És un conte sobre un noia que es deia Jordina que li agradava molt anar a la biblioteca i llegir llibres sobre diferents països.Un dia va veure un sobre Pakistan i li va agradar molt i es va posar a llegir aquell conte i es va imaginar que estava allà fent magnífics viatges. Els nens van dibuixar els personatges i també van treballar amb plastilina i uns accessoris de la biblioteca i un nena (la Jordina).

El llibre de la Jordina es va presentar per Raval's el 12 i 13 de Novembre.

Els nens s'ho van passar molt bé.

dissabte, 16 d’octubre de 2010

Visita a la Biblioteca de Sant Pau- Santa Creu del Raval de Barcelona.

Visita a la secció de llibres en urdú de la Biblioteca.

Explicació del llibre de La Jordina.

Primera visualització del llibre de La Jordina pels autors.

divendres, 15 d’octubre de 2010

“Salam al català”, Plataforma per la Llengua

“Salam al català”


El Consell Islàmic i Cultural de Catalunya i la Plataforma per la Llengua van presentar ahir el llibret Salam al català. Una presentació de la llengua catalana a la comunitat islàmica i de parla urdú de Catalunya, una publicació que mostra els vincles entre les realitats islàmica i catalana. El llibret s'ha realitzat amb el suport de la Direcció General d'Afers Religiosos de la Generalitat de Catalunya i amb la col·laboració de l'Oficina d'Afers Religiosos de l'Ajuntament de Barcelona.

La presentació va tenir lloc a la nova seu del Consell Islàmic i va comptar amb la participació de representants de diverses entitats que han col·laborat en el procés de redacció i difusió de la publicació, coordinat per la Plataforma per la Llengua, com: Huma Jamshed, presidenta de l'ACESOP; Muhammad Iqbal, secretari general del Centre Cultural Islàmic Camí de la Pau i prologuista de la publicació; Mohammad Halhoul, portaveu del Consell Islàmic i Cultural de Catalunya; i Javed Mughal, director del setmanari El Mirador dels Immigrants.

A més d'aquestes organitzacions, també han suport al projecte l'Associació de Treballadors Pakistanesos de Catalunya i el Consorci per a la Normalització Lingüística.

Aquest llibret, que s'ha editat en versió bilingüe català-urdú, està basat en una publicació precedent destinada a la comunitat islàmica i araboparlant catalana (en català i àrab). La nova publicació té els objectius de mostrar els vincles que històricament hi ha hagut entre les realitats islàmica i catalana, i d'explicar, de manera sintètica i entenedora, alguns aspectes de la llengua catalana, per tal d'apropar-la als catalans i catalanes de parla urdú.


Podeu consultar la versió digital a:



diumenge, 26 de setembre de 2010

Mostra d'associacions de Barcelona.






La Mostra d'Associacions que es celebra a Barcelona amb motiu de les Festes de la Mercé ens permet:

  •  donar a conèixer a ACESOP com associació barcelonina donant visibilitat a la dona pakistanesa.
  • Fer contactes amb altres associacions i persones.
  • Vendre bosses fetes en els taller d'ocupació.
 Els diners de la mostra ens permeten fer més activitats a l'associació.

diumenge, 19 de setembre de 2010

Sopar solidari amb Pakistan

A.C.E.S.O.P. va participar amb el Sopar de Solidaritat amb Pakistan



Les dones vestides amb roba vermell són dones vinculades a ACESOP que van servir el sopar.

La participació d'ACESOP en el sopar solidari no es va limitar a assistir al sopar sinó que també es va engegar des de l'entitat el recull de material per Pakistan.
Mostra de les caixes preparades per enviar a Pakistán



Participació a la Festa Multicultural del Poblenou



dissabte, 28 d’agost de 2010

A.C.E.S.O.P. i CASA ESLAVA a la Fabra i Coats

A.C.E.S.O.P. va participar en la vista que  CASA ESLAVA va organitzar a la Fabra i Coats. Ens va permetre conèixer més la ciutat concretament una antiga fàbrica i nous equipaments.


dijous, 26 d’agost de 2010

Suport als damnificats de Pakistán

Desde A.C.E.S.O.P. és va coordina l'enviament d'adjuts a la població pakistanesa que va patir les inundacions.




També es va col·laborar en el sopar de solidaritat PAKISTAN

dijous, 15 de juliol de 2010

Autoterapia

El curs d'autoteràpia és va realitzar a ACESOP. La formadora és una professional externa a l'associació.
Aquesta activitat és va realitzar gracies a la formadora que va proposar l'activitat a les dones.
Si voleu fer activitats gratuïtes a ACESOP estem disposades a parlar-ne.






Posted by Picasa

diumenge, 27 de juny de 2010

Una cinquantena de dones protesten per la prohibició del vel integral. BTV



Txell Canela / Mariona Ferrer

En ple debat sobre la regulació del vel integral als espais públics i després que el senat hagi aprovat una moció per demanar al govern que en prohibeixi l'ús en qualsevol espai públic, aquest diumenge una cinquantena de dones han sortit al carrer per manifestar-se en contra d'aquesta privació.
Per altra banda, els Ajuntaments de Mollet del Vallès i de Santa Coloma de Gramenet, entre d’altres poblacions, debatran aquest dilluns sobre la regulació dels vels integrals als espais públics.
A Barcelona, el consistori ja va decidir prohibir peces com el burca o el niqab als equipaments municipals. Ho va fer a través d’un decret d’alcaldia que no necessita el suport de cap altre grup. Una decisió no exempta de polèmica.

 
Són dones musulmanes. Cap d'elles no porta ni burca ni nicab. Tot i això estan preocupades per una prohibició que, diuen, no té sentit en una societat en què la presència d'aquestes peces és mínima. Consideren, a més, que no resoldrà cap problema.

HUMA JAMSHED, associació Cultural i Social de Dones Pakistaneses
"El Gobierno dice que es contra la dignidad de las mujeres que llevan burca y nicab porque se pasan una vida invisible. En eso sí estamos de acuerdo. Pero si es así habría que preparar una ley de protección para que si esas mujeres denuncian que llevan burca y nicab porque alguien les obliga el Gobierno proteja esa mujer."

Consideren que la prohibició en cap cas no afavorirà la llibertat de les dones.

FARIZA HABIB
"Dicen que la mujer está obligada a ponerlo pero también están obligando a quitarlo. Entonces yo creo que realmente para la mujer será muy difícil, para las mujeres que lo tienen que quitar. Van a tener problemas para salir de la casa."

A més tenen por que sigui només l'inici d'una persecució a la dona musulmana.

Des que fa prop d'un mes Lleida va prohibir l'ús de qualsevol peça de roba que cobrís la cara als equipaments municipals, diverses localitats de tot Catalunya s'hi han afegit. També Barcelona. Aquí l'Ajuntament a decidit fer-ho mitjançant un decret d'alcaldia argumentant motius de seguretat.

La prohibició afectarà espais com mercats o biblioteques. No inclou equipaments que depenen d'altres administracions com els hospitals, ni tampoc el carrer. De moment, però, encara no hi ha una data fixada per signar el drecret d'alcaldia.

http://www.btvnoticies.cat/2010/06/27/una-cinquantena-de-persones-protesten-per-la-prohibicio-del-vel-integral/#None

dilluns, 31 de maig de 2010

Un debat marcat pels dubtes.

Un debat marcat pels dubtes

Abunden les confusions sobre els tipus de vel i la quantitat de dones que en porten

MAGDA BANDERA BARCELONA 31/05/2010 08:20.

Público 


La confusió és un dels conceptes que defineixen millor el debat sobre la prohibició de l'ús del vel integral als espais públics. Per començar, els impulsors de les iniciatives que han sorgit en les últimes setmanes en ajuntaments de ciutats com Lleida i Barcelona confonen sovint el burca amb el nicab, dos tipus de vestit de tradicions molt diferents.

El burca, procedent de l'Af­ganistan, cobreix totalment la dona i només li permet veure a través dels forats d'una reixeta a l'altura dels ulls. Aquesta vestimenta, que ha acaparat el debat, és una raresa als carrers de Catalunya.

Els efectes que pot tenir la prohibició afegeix una nova incògnita
Tampoc no hi ha cap registre sobre la quantitat de dones que porten nicab, un vel negre que només permet veure els ulls de qui el duu. Després que el focus d'atenció s'hagi posat al consistori de Lleida, que divendres passat va aprovar una moció que insta a canviar l'ordenança de la ciutat per prohibir l'ús del vel integral i peces anàlogues a tots els equipaments municipals, algunes entitats musulmanes han assegurat que a tota la província hi ha unes vint dones que surten al carrer amb la cara tapada per un nicab. Saber quantes n'hi ha a la resta del país és igual de complicat.
Però encara és més difícil saber quins efectes tindrà la probable prohibició per a les dones afectades. Arribats en aquest punt, també hi ha diversos punts de vista, sovint enfrontats, dins d'un mateix partit polític i dins de les associacions de dones i veïns.

La regidora de Dones i Joventut de l'Ajuntament de Bar­celona, Elsa Blasco, considera, com la direcció del seu partit, ICV, que prohibir el vel integral als espais públics "pot suposar per a algunes dones quedar recloses a la llar sense poder sortir al carrer. Per prendre una decisió sobre aquest tema, el que hem de fer és parlar amb les dones que fan ús d'aquesta mena de vels. Ajudar-les i promoure que siguin elles mateixes les que decideixin no fer ús d'aquesta indumentària. Han de poder viure la decisió com el fruit d'un procés d'alliberament personal i no com una nova imposició".

La divisió entre esquerra i dreta no és tan clara en aquesta polèmica
La mateixa opinió té Laura Díaz, secretària de l'Associació de Musulmanes a Catalunya, que creu que la prohibició "atempta directament contra la llibertat de les dones musulmanes que han decidit portar-lo. A més, deixar-les fora dels equipaments públics fomenta justament la seva discriminació". Aquests arguments qüestionen directament la raó al·legada per l'alcalde de Lleida, Àngel Ros, que veu en la prohibició una manera de lluitar contra la marginació de la dona.

L'escriptora d'origen iranià Nazanin Amirian i la barcelonina Gemma Lienas també veuen en el vel integral un símbol de la dominació masculina i creuen que és necessari prohibir-ne l'ús. "És un atemptat contra els drets humans i una discriminació de la dona, fins i tot si desitja portar-lo lliurement. Sovint, les classes dominades no són conscients de ser-ho", argumenta Lienas en qualitat de presidenta de l'associació Dones en Xarxa.
"No sé si el debat és electoralista, però em sembla bé que es plantegi abans que ens trobem amb el problema, perquè un cop el tinguem serà més difícil de resoldre", s'avança Lienas, autora de Rebels, ni putes si submises. Amirian també prescindeix de valorar les possibles intencions oportunistes d'alguns polítics: "Jo penso en aquestes dones. Ja sabem que la dreta fa servir els immigrants musulmans com a boc expiatori. Ja que no podem evitar-ho, aprofitem aquesta gran oportunitat perquè elles, aquests éssers humans amagats, vegin i siguin visibles en tots els sentits".
La divisió entre dreta i esquerra no és tan clara en aquest debat. La impulsora de la moció de Lleida va ser CiU, després d'unes declaracions de l'alcalde, socialista, en contra de l'ús del vel integral als espais públics. A les files del PSC i el PSOE hi ha, però, veus que creuen que no és convenient debatre sobre les dones musulmanes en aquest moment, quan el PP i partits com Plataforma per Catalunya lideren una campanya de mocions contra l'empadronament dels immigrants sense papers.
"A la nostra societat hi ha molta islamofòbia i desconeixement de la cultura musulmana", subratlla Huma Jam­shed, presidenta de l'associació de dones pakistaneses Acesop. "Per això, malgrat que crec que cal prohibir l'ús del vel integral, penso que ara no és bon moment. A més, no ha crescut substancialment el seu ús i de cap manera suposa un problema social a Catalunya. Els musulmans es prendran la decisió com una ofensa", afegeix.

http://www.publico.es/catalunya/316755/un-debat-marcat-pels-dubtesPer a Jamshed, la manera de combatre aquesta pràctica és la mediació i el diàleg. I apunta una altra realitat, la de les dones que se senten protegides quan van tapades: "Hi ha algunes que tenen por i el que necessiten és que parlem amb elles una a una, per guanyar confiança". En la mateixa línia, Amirian exigeix que la prohibició vagi acompanyada d'una explicació religiosa. "Cal que sàpiguen que enlloc a l'Alcorà es demana a les musulmanes que cobreixin el rostre, ni tan sols el cap o els cabells".

http://www.publico.es/catalunya/316755/un-debat-marcat-pels-dubtes

dimarts, 25 de maig de 2010

La WEB d'A.C.E.S.O.P.


A la WEB s'hi poden trobar les notícies sobre els diferents projectes i activitats que porta a terme l'entitat. Aquest nou portal s'ha desenvolupat dins el marc del projecte d'inclusió social i noves tecnologies de la Plataforma per la Llengua.

Àgata Ylla