La Peli del Raval es un experimento intercultural y comunitario, en una búsqueda de contar nuestras historias o simplemente situaciones a través de un mensaje audiovisual. El Taller de Creación del guión de "La Peli" ha sido dictado por integrantes de la Asociación Paso a Paso en el Casal Jove Atlas. Han participado jóvenes integrantes del casal, vecinos del barrio y de Asociaciónes, y nos hemos atrevido a contar nuestra historia con un `punto irónico. Fundamentándonos en los 12 rumores sobre la inmigración, los integrantes del taller expresaron sus anécdotas e inquietudes, y fue ese el disparador del comienzo de un proyecto conjunto. En "La Peli" intentamos transmitir un mensaje claro, que todos los seres humanos tenemos las mismas necesidades básicas y eso nos hace iguales, y que para poder convivir es indispensable el respeto. La adaptación tiene que ser de todos ...
ASSOCIACIÓ CULTURAL EDUCATIVA SOCIAL I OPERATIVA DE DONES PAKISTANESES.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Documentales. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Documentales. Mostrar tots els missatges
dimarts, 26 de febrer del 2013
La Peli del Raval (historias de convivencia intercultural)
La Peli del Raval es un experimento intercultural y comunitario, en una búsqueda de contar nuestras historias o simplemente situaciones a través de un mensaje audiovisual. El Taller de Creación del guión de "La Peli" ha sido dictado por integrantes de la Asociación Paso a Paso en el Casal Jove Atlas. Han participado jóvenes integrantes del casal, vecinos del barrio y de Asociaciónes, y nos hemos atrevido a contar nuestra historia con un `punto irónico. Fundamentándonos en los 12 rumores sobre la inmigración, los integrantes del taller expresaron sus anécdotas e inquietudes, y fue ese el disparador del comienzo de un proyecto conjunto. En "La Peli" intentamos transmitir un mensaje claro, que todos los seres humanos tenemos las mismas necesidades básicas y eso nos hace iguales, y que para poder convivir es indispensable el respeto. La adaptación tiene que ser de todos ...
dijous, 8 de març del 2012
Aperitivo con Sharmeen Obaid-Chinoy. El Pais
APERITIVO CON... SHARMEEN OBAID-CHINOY
"Ellos descargan su frustración con los ataques de ácido"
Obaid-Chinoy: "Si yo he podido ayudar ellas también pueden". /
A los 14 años, la paquistaní Sharmeen Obaid-Chinoy publicó su primer artículo en un periódico y a los 17 tuvo que esconderse porque su primer reportaje de investigación, centrado en pandilleros que aterrorizaban con rifles a los niños de su ciudad, Karachi, en Pakistán, había puesto su vida en peligro. "Si dices la verdad, la gente y yo siempre te defenderemos", le dijo entonces su padre. A los 22, y tras estudiar en Estados Unidos, estrenaba Children's terror (Hijos del terror), una cinta sobre los niños afganos refugiados que llenaron las calles de su ciudad tras la invasión estadounidense que siguió al 11-S.
Con aquel filme ganó múltiples premios y se le abrieron las puertas de un sueño: utilizar el documental para mostrar la verdad y crudeza del lado del mundo en el que le tocó nacer, haciendo particular hincapié en las injusticias que sufren las mujeres. Tras producir una docena de filmes, esta joven tenaz de 33 años recogía su primer Oscar hace apenas 10 días por un corto documental tituladoSaving face (Salvando caras) y codirigido junto al estadounidense Daniel Junge.
La cineasta ha ganado un Oscar con un corto sobre agresiones machistas en PakistánEn la película se denuncian, a través de dos mujeres desfiguradas y un médico extraordinariamente valientes, los ataques con ácido que sufren las paquistaníes a manos de sus maridos, ataques por los que rara vez son condenados y que constituyen una de las formas de abuso doméstico más comunes en Pakistán, Camboya, India, Bangladesh y Afganistán, entre otros. "Yo podría ser una de ellas. Si hubiera nacido en otra familia, en otro contexto económico y social, podría ser perfectamente una de las 150 víctimas que denuncian ataques anualmente, o una de las cientos de mujeres que los sufren en silencio, o una de las miles, si contamos a las de otros países. Por eso, como mujer, mi deber es darles voz".
Sharmeen Obaid-Chinoy ha participado en las conferencias TED2012 en Long Beach (California) para hablar de su película. Asediada por periodistas y fans, y enganchada continuamente al móvil, un agua es lo único que le apetece tomar a media mañana en uno de los cómodos sillones del TED.
Extremadamente seria, se expresa como una activista guerrera obsesionada con su propia misión y solo sonríe cuando se le pregunta por el Oscar, que al recoger dedicó a las paquistaníes. "De niña me hubiera reído a carcajadas si me hubieran dicho que ocurriría. Pero lo mejor de este premio (el primero que recibe un cineasta paquistaní) es que ahora la mujer que en Pakistán soñó con hacer algo, con cambiar su comunidad, con mejorar la vida de otras mujeres, tendrá la esperanza de poder hacerlo. Si yo he podido, ellas también pueden", clama orgullosa, aunque enseguida vuelve su mirada hacia ese móvil que vibra sin parar mientras hablamos.
Casada y madre de una hija, sabe que el primer enemigo de esas mujeres es la falta de educación. Por eso acaba de lanzar una campaña online sobre los ataques con ácido a través de la web de su película. "Ocurren principalmente en áreas rurales donde el ácido se utiliza para limpiar el algodón, donde apenas hay alfabetización y donde los niveles de paro son altos. Atacar a las mujeres no está mal visto, así que los hombres descargan sus frustraciones sobre ellas con el ácido. Denunciar los ataques es el primer paso para combatirlos".
diumenge, 19 de febrer del 2012
Documental sobre la Ravalstoltada del 2011
Documental sobre la Ravalstoltada 2011
Publicat el 19/10/2011 - Comunicació Ciutat Vella -
Un documental sobre la Ravalstoltada del 2011.
Amb motiu de la vuitena edició de la Ravalstoltada, Finestres al Món
produeix per la coordinadora d'entitats de la Ravalstoltada aquest documental que ha estat elaborat per Mireia Chavarria i Paula Jiménez i duu el titol de Ravalstoltada, Continent de Continents .
El documental, que es va rodar ens tres mesos, entre de gener i març de 2011, ha volgut establir un diàleg amb els veïns, on ells no només en formen part com a protagonistes, sinó com a creadors. S'ha buscat la seva participació activa, fins i tot, com a realitzadors espontanis de certes imatges, veu directa del documental
El documental té com a principal objectiu la descripció de què és laRavalstoltada, un procés participatiu intergeneracional i intercultural des d'una perspectiva social i humana.
Podeu veure algunes imatges de la participació d'ACESOP .
diumenge, 4 de desembre del 2011
El venedor de roses. Taller
Quina història més dura. Fa pensar...
Gràcies per fer-ho Irene Segalés i a tot l'equip per la vostra sensibilitat.
dimecres, 30 de novembre del 2011
dimecres, 23 de novembre del 2011
dissabte, 19 de novembre del 2011
divendres, 4 de novembre del 2011
dijous, 3 de novembre del 2011
Jan Hafiz. D'aquí d'allà
Matrimoni concertat però no li va agradar la dona i li van deixar escollir.
http://www.tv3.cat/videos/3786710/Jan-Hafiz
diumenge, 30 d’octubre del 2011
El 33 dedica una nit temàtica al Pakistan
Data de publicació: 30/10/2011
El 33 dedica una nit temàtica al Pakistan
Dijous, a partir de les 22.45
Introduïda per Jaume Figueres, la nit temàtica oferirà "Catalans del Pakistan", un reportatge sobre la vida quotidiana de cinc pakistanesos residents a Catalunya, la pel·lícula "El silenci de l'aigua" i el documental "El regne de Mr. Edhi".
Una imatge del documental "El regne de Mr. Edhi"
Aquestes són les produccions que es podran veure a partir de les 22.45:
"Catalans del Pakistan", producció de TVC, 2011.
Reportatge sobre la vida quotidiana de cinc pakistanesos residents a Catalunya que van emigrar en diferents moments i per causes diverses. A Catalunya hi viuen 44.267 pakistanesos amb orígens comuns i realitats ben diverses.
Coneixerem en Tariq, que va sortir del Punjab amb uns amics quan tenia 15 anys. Buscaven viure una aventura i arribar fins a Turquia, però es van animar i van acabar a Barcelona tot just quan moria Franco. Al cap dels anys la feina el va portar a la Cellera de Ter, on va conèixer la seva dona i on va formar la seva família.
La realitat del Tariq és molt diferent de la de la Zeenat. Ella acaba d'arribar, reagrupada pel seu marit, que fa 10 anys que és aquí. Va venir amb les seves quatre filles i encara no parla català ni castellà. Passa el dia cuinant i cosint i ha començat a fer classes de castellà amb altres dones pakistaneses.
En Husnain i l'Adeeba tenen 22 anys i també van venir reagrupats. En Husnain fa 5 anys. Estudia automoció, treballa en una pizzeria i omple el seu temps lliure mirant i practicant criquet, la seva passió. L'Adeeba fa 11 anys que és al Raval i està molt interessada en el contrast social i en l'acolliment dels nouvinguts. Estudia un grau superior d'integració social i treballa en una associació.
També al Raval treballa en Shabbir. És propietari d'una botiga de telefonia, com molts dels seus compatriotes. Reconeix els avantatges d'estar envoltat dels seus, però per viure-hi, en Shabbir prefereix la tranquil·litat del Prat de Llobregat.
"El silenci de l'aigua", Sabiha Samur, 2003.
La història, basada en fets reals, comença el 1979 quan el Pakistan es comença a introduir en la via de la islamització després del cop d'estat del general Zia. Enllaça el destí d'una dona i l'evolució política del Pakistan al llarg dels darrers vint anys. 1979, Charkhi, un poblet del Punjab pakistanès. Aïcha és una dona alegre d'uns quaranta anys que mai parla del seu passat. Des de la mort del seu marit, el fill de 18 anys que té és el cor de la seva existència. Salim, bon noi, dolç i somiador, està enamorat de Zoubir.
Al Pakistan, el general Zia-ul-Haq acaba de prendre el poder i d'instaurar la llei marcial. El país s'introdueix en la via de la islamització. Salim comença a freqüentar un grup de fonamentalistes musulmans. Zoubir és abandonada a poc a poc pel seu enamorat, mentre Aïcha es preocupa de veure com el seu fill canvia tan radicalment.
"El regne de Mr. Edhi", documental d'Amélie Saillez.
Una mirada a la condició de les dones al Pakistan, a través de la lluita d'una parella fora de sèrie: Abdul Sattar Edhi i la seva dona, Bilquis Edhi. Junts han creat la xarxa d'assistència social i mèdica més eficaç del país, la Fundació Edhi. Com a musulmà indi jove acabat d'arribar al Pakistan, l'Edhi es va veure atrapat entre els conflictes religiosos i socials i la necessitat de cuidar la seva mare. Va ser llavors quan va prendre una decisió que canviaria el futur del país. Va sortir al carrer i es va posar a pidolar.
Amb els diners que va recollir es va comprar una ambulància i va escriure les paraules "Ambulància per als pobres" en un dels costats. Amb el vehicle va començar a conduir per Karachi recollint cossos abandonats o acabats de ferir. Seixanta anys després, la Fundació Edhi s'ha convertit en l'ONG més gran del país, finançada només de les donacions de pakistanesos. Reflecteix la personalitat del seu cap, l'Edhi, únic, complex i carismàtic, de mètodes poc ortodoxos, que, almenys a ulls occidentals, genera diverses qüestions de tipus ètic amb respostes qüestionables. El regne de Mr. Edhi furga en aquest món on es veuen les penúries més dures i les històries humanes més encoratjadores.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)