dilluns, 19 de març de 2012

Com entren a vegades els immigrants? Telenoticies TV3

Desarticulada una gran xarxa que hauria introduït il·legalment a Catalunya unes 200 persones, majoritàriament pakistanesos, transportant-los en contenidors de càrrega. http://www.tv3.cat/videos/4006990/Entraven-amagats-en-contenidors No tinc paraules per afegir. Us recomano el documental de l'ATP:

dissabte, 17 de març de 2012

Classes de català a ACESOP

A ACESOP és realitza el curs inicial de català per persones nouvingudes. Aquest curs és impartit per El Consorci per la Normalització Lingüística i durarà fins el 26 de juny.





ACESOP va participar a la Mostra d'artesania del Raval.

ACTES DIA DE LA DONA A CIUTAT VELLA.
Mostra d'Artesania. 16/03/2012 a la Pl. Vázquez Montalbán 



dimarts, 13 de març de 2012

Estadística sobre la població estrangera a Catalunya 2011.



"El 2011 és el primer any en què disminueix el nombre d’estrangers a Catalunya, tot i que segueix augmentant a la meitat de les comarques... hi ha altres col·lectius que continuen augmentant: es tracta principalment de nacionalitats asiàtiques i europees encapçalades pel Pakistan (7.804), Romania (3.248), Marroc (3.039), Hondures (1.617), Xina (1.410), Rússia (935)".

http://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/docs/2012/03/08/09/26/df86ce90-de8f-4467-9bf2-9d24e00e0ac1.pdf

dilluns, 12 de març de 2012

Engega una experiència per a la integració social dels nens a través de l’esport al Besòs-Maresme - BTVNOTÍCIES.cat

Sílvia Gutiérrez El Projecte Social Esport i LLeure al Besòs-Maresme és una iniciativa que vol fomentar la integració de nens gitanos i pakistanesos per mitjà d'un casal. Els dissabtes al matí, l'escola Concepció Arenal cedeix el seu pati i els alumnes practiquen tota mena d'esports i activitats de lleure. El Col·lectiu d’Esport per a Tothom 10 impulsa el projecte que té també el suport de l’Obra Social de La Caixa i del districte de Sant Martí. Al casal s’hi fan tallers i jocs, es practiquen esports però també s’organitzen sortides perquè els nens i nenes coneguin l’entorn del barri. transcripció: Cada dissabte al matí, el pati de l'Escola Concepció Arenal obrirà les portes als alumnes d'aquest centre i també als de l'Escola Eduard Marquina. Els nens són majoritàriament gitanos i pakistanesos. Per això en aquest casal jugaran al criquet, un esport amb molta tradició al Pakistan, però també a jocs tradicionals d'aquí. UMER "Jugar a bàsquet, a tenis, a futbol." LUCÍA "A pilotes i a les caixes." Els impulsors de la iniciativa fa nou anys que col·laboren en les activitats de lleure d'aquestes dues escoles. A través de l'esport promouen valors com el dret a la diferència i la diversitat i també treballen per reduir l'absentisme escolar. CARLES MEILAN, president del Col·lectiu d'Esport per a Tothom 10 "Hem vist un canvi, fins i tot podríem dir cultural, de funcionament de les activitats, on els nens i les nenes veéen, s'impliquen i el seu compromís cada dia és més important." El casal va començar fa dues setmanes i ja hi ha inscrits una vuitantena d'alumnes. JUDITH CRESPO, monitora "Sempre hi ha conflictes entre diferents ètnies, però passen moltes hores a l'escola i el treball dels mestres, i el nostre en les activitats extraescolars fa que vagin coneixent els punts en comú i no les diferències que tenen." Aquest projecte tindrà continuïtat durant les vacances escolars amb les mateixes activitats de lleure i esport. L'horari serà de nou a cinc." Engega una experiència per a la integració social dels nens a través de l’esport al Besòs-Maresme - BTVNOTÍCIES.cat

dijous, 8 de març de 2012

Aperitivo con Sharmeen Obaid-Chinoy. El Pais

APERITIVO CON... SHARMEEN OBAID-CHINOY



"Ellos descargan su frustración con los ataques de ácido"


Obaid-Chinoy: "Si yo he podido ayudar ellas también pueden". /
A los 14 años, la paquistaní Sharmeen   Obaid-Chinoy publicó su primer artículo en un periódico y a los 17 tuvo que esconderse porque su primer reportaje de investigación, centrado en pandilleros que aterrorizaban con rifles a los niños de su ciudad, Karachi, en Pakistán, había puesto su vida en peligro. "Si dices la verdad, la gente y yo siempre te defenderemos", le dijo entonces su padre. A los 22, y tras estudiar en Estados Unidos, estrenaba Children's terror (Hijos del terror), una cinta sobre los niños afganos refugiados que llenaron las calles de su ciudad tras la invasión estadounidense que siguió al 11-S.
Con aquel filme ganó múltiples premios y se le abrieron las puertas de un sueño: utilizar el documental para mostrar la verdad y crudeza del lado del mundo en el que le tocó nacer, haciendo particular hincapié en las injusticias que sufren las mujeres. Tras producir una docena de filmes, esta joven tenaz de 33 años recogía su primer Oscar hace apenas 10 días por un corto documental tituladoSaving face (Salvando caras) y  codirigido junto al estadounidense Daniel Junge.


La cineasta ha ganado un Oscar con un corto sobre agresiones machistas en PakistánEn la película se denuncian, a través de dos mujeres desfiguradas y un médico extraordinariamente valientes, los ataques con ácido que sufren las paquistaníes a manos de sus maridos, ataques por los que rara vez son condenados y que constituyen una de las formas de abuso doméstico más comunes en Pakistán, Camboya, India, Bangladesh y Afganistán, entre otros. "Yo podría ser una de ellas. Si hubiera nacido en otra familia, en otro contexto económico y social, podría ser perfectamente una de las 150 víctimas que denuncian ataques anualmente, o una de las cientos de mujeres que los sufren en silencio, o una de las miles, si contamos a las de otros países. Por eso, como mujer, mi deber es darles voz".
Sharmeen Obaid-Chinoy ha participado en las conferencias TED2012 en Long Beach (California) para hablar de su película. Asediada por periodistas y fans, y enganchada continuamente al móvil, un agua es lo único que le apetece tomar a media mañana en uno de los cómodos sillones del TED.
Extremadamente seria, se expresa como una activista guerrera obsesionada con su propia misión y solo sonríe cuando se le pregunta por el Oscar, que al recoger dedicó a las paquistaníes. "De niña me hubiera reído a carcajadas si me hubieran dicho que ocurriría. Pero lo mejor de este premio (el primero que recibe un cineasta paquistaní) es que ahora la mujer que en Pakistán soñó con hacer algo, con cambiar su comunidad, con mejorar la vida de otras mujeres, tendrá la esperanza de poder hacerlo. Si yo he podido, ellas también pueden", clama orgullosa, aunque enseguida vuelve su mirada hacia ese móvil que vibra sin parar mientras hablamos.
Casada y madre de una hija, sabe que el primer enemigo de esas mujeres es la falta de educación. Por eso acaba de lanzar una campaña online sobre los ataques con ácido a través de la web de su película. "Ocurren principalmente en áreas rurales donde el ácido se utiliza para limpiar el algodón, donde apenas hay alfabetización y donde los niveles de paro son altos. Atacar a las mujeres no está mal visto, así que los hombres descargan sus frustraciones sobre ellas con el ácido. Denunciar los ataques es el primer paso para combatirlos".