dilluns, 22 d’octubre del 2012

Baile del Pavo Real en el acto CMI. Críticas en los medios pakistaníes.



En la Trobada d'Entitats CMI ACESOP representó el baile del Pavo Real que lo pueden ver en:






Este baile ha sido criticado por ABDUL HAFIZ RAZZAQ (de Nueva Ciudadanía del PSC y editor jefe del periódico Daily Maizbaan.com) ha empezado una campaña de degradación y humillación en su periódico a la Dra. Huma Jamshed y a la asociación que ella preside ACESOP. Se le acusa de dudosa reputación por bailar en el acto que ha organizado el CMI el domingo pasado y de percibir subvenciones para bailar. Esta acusación está teñida de envidias personales y por debajo subyace la idea de ¿es por ser mujer?... .(1)

Tememos que estas difamaciones fomenten una cultura radical pakistaní en Barcelona.

También han subido el video del baile en Youtube con el título de Huma Dance subido por DailyDost


(1) En la entrevista que se hizo a Huma Jamshed en 2009 ya menciona las amezas que había recibido para hacer visibles a las mujeres pakistaníes-


http://reporterisme.files.wordpress.com/2009/07/carrer112.pdf

http://acesop.blogspot.com.es/2010/12/peligrosa-libertad-entrevista-huma.html


dimarts, 16 d’octubre del 2012

Per sol·licitar el títol de família nombrosa

Documentació / imprès

http://www20.gencat.cat/docs/dasc/02Serveis%20i%20tramits/11Impressosiformularis/Catala/Families/Familia_nombrosa/15196.pdf

On?


Oficina de Benestar Social i Família de Barcelona - Sants / Eixample

Carrer de Tarragona, 141-147
Població
08014 Barcelona
Telèfon
93 567 51 60
Fax
93 567 52 46
Horari de registre
De dilluns a divendres, de 9 a 14 h.
Tancat a l'agost i els dies 24 i 31 de desembre.
Horari d'atenció
De dilluns a divendres, de 9 a 14 h.
Tancat a l'agost i els dies 24 i 31 de desembre.
Observacions
Sol·licitar cita prèvia Títol Família Nombrosa.


Informació sobre el tràmit :

http://www20.gencat.cat/portal/site/OVT/menuitem.8d9f3f7e23c1cd519e629e30b0c0e1a0/?vgnextoid=1def62f7381e3210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=1def62f7381e3210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextfmt=detall&contentid=7d08ba2cd622c110VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&idTipusAction=1&idAction=1&newLang=ca_ES

dijous, 11 d’octubre del 2012

Dia internacional de les nenes. El matrimoni infantil, adéu a la infància, adeu als drets . Dones en xarxa


Dia internacional de les nenes

El matrimoni infantil, adéu a la infància, adeu als drets

dijous 11 d'octubre de 2012

El matrimoni infantil, adéu a la infància, adeu als drets
Per la seva primera celebració, el Dia internacional de les nenes d’enguany se centrarà en el matrimoni en la infància, que és una violació fonamental dels drets humans i afecta tots els aspectes de la vida de la nena.
El matrimoni en la infància denega a les nenes la seva infància, interromp la seva educació, limita les seves oportunitats, augmenta el risc de violència i abús, posa en perill la seva salut i per tant constitueix un obstacle per a la consecució de gairebé tots els objectius de desenvolupament del Mil·lenni (ODM) i el desenvolupament saludable de les comunitats.
El 19 de desembre de 2011, l’Assemblea General de les Nacions Unides va aprovar la Resolució 66/170 en què declarava l’11 d’octubre com el Dia Internacional de la Nena, amb l’objectiu de reconèixer els drets de les nenes i els problemes excepcionals que les nenes confronten a tot el món.
A nivell mundial, al voltant d’1 de cada 3 dones joves de 20 a 24 anys es van casar abans de fer els 18 anys. Una tercera part es va casar abans de fer els 15. El matrimoni en la infància causa embarassos primerencs i no desitjats, i suposa riscos que amenacen la vida de les nenes. En els països en desenvolupament, el 90% de les mares adolescents de 15 a 19 anys estan casades, i les complicacions relacionades amb l’embaràs són la principal causa de mort de les joves d’aquest grup d’edat.
Les nenes amb baixos nivells d’escolaritat tenen més probabilitats de contraure matrimoni a una edat primerenca i s’ha demostrat que el matrimoni en la infància pràcticament significa la fi de l’educació de les nenes. Per contra, les nenes que han rebut una educació secundària tenen fins a sis vegades menys probabilitats de casar-se en la infància, el que fa de l’educació una de les millors estratègies per protegir les nenes i combatre el matrimoni en la infància.
Evitar el matrimoni en la infància servirà per protegir els drets de les nenes i ajudar a reduir els riscos de violència, l’embaràs precoç, les infeccions per VIH, i la mort i discapacitat derivades de la maternitat, incloent la fístula obstètrica. Quan les nenes poden romandre a l’escola i eviten casar a una edat massa primerenca, poden establir les bases per a una vida millor per a elles i les seves famílies, i participar en el progrés de les seves nacions.
Les activitats i els esdeveniments per commemorar el dia s’organitzen pel FNUAP, UNICEF i per ONU Dones.
Els governs, en col·laboració amb la societat civil i la comunitat internacional, estan cridats a prendre mesures urgents per posar fi a la pràctica nociva del matrimoni en la infància, així com per:
- Promulgar i fer complir lleis adients per tal d’augmentar l’edat mínima de matrimoni per a les nenes als 18 anys i conscienciar l’opinió pública sobre el matrimoni en la infància com una violació dels drets humans de les nenes.
- Millorar l’accés a una educació primària i secundària de bona qualitat, assegurant que s’eliminin les bretxes de gènere en l’educació.
- Mobilitzar les nenes, nens, pares, líders i activistes per canviar les normes socials nocives, promoure els drets de les nenes i crear oportunitats per a elles.
- Donar suport a les nenes que ja estan casades, proporcionant educació, serveis de salut sexual i reproductiva, destreses, oportunitats, mitjans de vida i la possibilitat de recórrer a la justícia en els casos de violència a la llar.
- Abordar les causes subjacents del matrimoni en la infància, inclosa la discriminació de gènere, el valor reduït que s’atorga a les nenes, la pobresa, o les justificacions religioses i culturals.
Més vulnerabilitat
Les nenes que s’enfronten cada dia a situacions de vulnerabilitat a tot el món són nombroses. Tantes, que l’any passat Nacions Unides va proclamar el 11 d’octubre com a Dia Internacional de la Nena per recordar i reclamar per elles. Aquestes nenes són víctimes d’abusos, esclavitud, falta d’accés a serveis bàsics i altres tants obstacles per anar a l’escola, jugar, gaudir i, en definitiva, ser nenes. Les situacions de discriminació que envolten les petites i la necessitat de facilitar el seu accés a l’educació són qüestions clau que es recorden en aquest dia i es demana no oblidar durant la resta de l’any.
La vulnerabilitat envolta milions de petites a tot el món i, encara que no es vol caure en el dramatisme, les xifres no són poca cosa. Les hi considera les més pobres entre els pobres, afectades per una doble discriminació de gènere i edat. "En molts països les menors són donades de costat en totes les facetes de la vida, des de l’escola al treball. Fins i tot en els pitjors casos ni tan sols se les deixa néixer", subratllava l’any passat la directora de Pla a Espanya, Concha López , amb motiu de l’anunci d’aquest Dia
Aquesta ONG ha estat una de les més actives en els intents per aconseguir la creació del Dia Internacional de la Nena, des que el 2007 llancés la campanya "Per ser nena". En l’actualitat, aquesta iniciativa es porta a terme en 50 països en vies de desenvolupament. El seu objectiu és "reflectir la vulneració sistemàtica dels drets de les joves en els països en desenvolupament" i, per això, elabora cada any un informe sobre la situació de les nenes al món.
Cada dia, les nenes són víctimes de situacions de discriminació i desigualtat. Els seus drets es violen i la seva veu es perd entre crits de silenci. Pla adverteix que, en comparació amb els seus germans, les petites tenen un major risc de malnutrició, fam i malalties i menys possibilitats d’accés a l’educació. Si cal triar entre els fills, per estudiar o llaurar-se un futur, l’elecció es decideix en masculí.
Elles són víctimes de "la combinació de pobresa i discriminació", violència sexual, matrimoni d’hora i perpetuació d’estereotips, alerta Pla, obligades a complir amb un rol que limita la seva trajectòria vital, els seus anhels i desitjos. Les xifres que protagonitzen les nenes revelen que encara hi ha molta feina per fer.
- 1,5 milions de nenes estan infectades pel virus del VIH.
- 10.000.000 són obligades a casar-se abans de complir 12 anys i algunes, amb tan sols 5 anys.
- 75 milions de nenes no van a l’escola.
- 100 milions de nenes no neixen cada any a causa de la selecció de gènere o avortament selectiu.
- 140.000.000 han patit mutilació genital femenina.
- 150 milions de nenes han estat víctimes d’una violació o una altra forma de violència sexual.
L’informe "L’estat mundial de la infància 2012", d’UNICEF, reconeix que les adolescents i les dones "corren més risc d’infectar" pel VIH, "a causa de la pobresa, que impulsa a moltes a dedicar-se a les relacions sexuals comercials i les exposa a una major incidència d’explotació sexual i relacions sexuals forçades ". El mateix estudi detalla com "les nenes no només no tenen privacitat quan ja han començat a menstruar, sinó que corren el risc de ser víctimes d’assetjament o abús sexual.
Quant a les nenes que treballen en el servei domèstic, una anàlisi realitzat entre joves de 9 a 17 anys que havien estat víctimes d’explotació sexual a les principals ciutats de la República Unida de Tanzània va revelar que algunes menors contractades com a treballadores domèstiques es van veure sotmeses a abusos per part dels seus ocupadors, mentre que "altres havien estat objecte de tracta directament amb fins de prostitució o contractades per aquest fi per noies en la seva mateixa situació". Les nenes més vulnerables són les que no tenen certificat de naixement, ja que no estan registrades i, en teoria, ni tan sols existeixen. El registre infantil és essencial perquè els nens puguin provar la seva identitat i sortir d’una situació d’invisibilitat.
Fonts: ONU, UNICEF

dimecres, 10 d’octubre del 2012

Los talibanes tirotean a una chica de 14 años que defendía el derecho a estudiar.


  • 10 oct 2012
  • El País (Catalunya)
  • ÁNGELES ESPINOSA Dubái

Los talibanes tirotean a
una chica de 14 años
que defendía el derecho a estudiar

Malala Yousafzai fue herida en una zona tribal del noroeste de Pakistán

Ni noticias del Gobierno, ni de las próximas elecciones. Todas las cadenas de televisión de Pakistán abrieron ayer sus informativos con el ataque de los talibanes contra Malala Yousafzai, una estudiante de 14 años. ¿Qué había hecho esta cría para merecer su ira? Estudiar y defender el derecho de las niñas paquistaníes a recibir educación, también en su comarca, el valle del Swat, al noroeste del país. El pistolero la alcanzó en la cabeza y los médicos debatían anoche la conveniencia de trasladarla a Dubái para intervenirla.
Dos médicos atienden a Malala Yousafzai en el hospital militar de Peshawar. / afp
Malala iba a abordar el autobús de regreso a casa a la salida de su escuela en Mingora, la capital de la comarca del Swat, cuando un barbudo preguntó por ella y tras identificarla, disparó, según el relato policial. Otras dos niñas también resultaron heridas. El primer ministro, Raja Pervez Ashraf, envió un helicóptero para llevarla al hospital militar de Peshawar, la capital provincial. Las escuelas de su zona cerrarán hoy en señal de protesta.
Malala es una heroína local. Todo se remonta a 2009, cuando la BBC en urdu empezó a publicar el diario que escribía. El blog reflejaba, con los ojos de una niña de 11 años, el horror que había supuesto para su comarca el control de los talibanes desde 2007. “Cuando hacemos fila en el patio por la mañana nos han dicho que no llevemos ropa de colores porque podría molestar a los talibanes”, escribió Malala con el pseudónimo de Gul Makai. En otra ocasión contó que iban al colegio con ropa de calle para que el uniforme no delatara que eran estudiantes. “Escondíamos los libros bajo el chal”, explicaba.
El valle del Swat, hasta entonces uno de los destinos turísticos favoritos de los paquistaníes por sus espectaculares paisajes, se transformó por completo bajo la férula de los radicales islamistas. Dirigidos por un antiguo operador del único telesquí del país, el tristemente famoso maulana Fazlullah, prohibieron la música, organizaron tribunales, impusieron su ley y ejecutaron a quien no la respetaba. Terminaron por cerrar las escuelas femeninas.
“Como hoy ha sido nuestro último día de clase, hemos decidido jugar un poco más en el patio. En mi opinión, la escuela volverá a abrir un día, pero cuando me iba he mirado al edificio como si no fuera a regresar nunca”, anotó Malala ese día.
Su identidad solo se conoció después de que el Ejército recuperara de nuevo el control del valle a mediados de 2009. Entonces, el Gobierno la condecoró por su valor y recibió varios premios infantiles internacionales. Hija de un maestro, sus padres apoyaron su campaña y se mostraron orgullosos de ella. Con el reconocimiento, llegaron también las amenazas de los fanáticos.
Durante los tres últimos años, la comarca ha estado tranquila, a pesar de algunos atentados aislados. De hecho, miles de familias que huyeron de los talibanes han ido regresando poco a poco. Pero los extremistas no han perdonado el desafío de Malala.
“Era joven, pero estaba promoviendo la cultura occidental”, justificó el portavoz talibán, Ehsanullah Ehsan, en una llamada a Reuters para atribuirse la autoría del atentado. Su uso del pasado indicaba que la daban por muerta.
Malala, que primero quería ser médico y luego estudiar leyes para dedicarse a la política, estaba muy grave. Según un comunicado del hospital militar de Peshawar, la bala le entró por la oreja y llegó hasta el cuello. Tras examinarla, los médicos aconsejaron que sea tratada fuera del país y el Gobierno estaba haciendo gestiones para su traslado, muy posiblemente a Dubái.

El blog



VIII FÒRUM CONTRA LES VIOLÈNCIES DE GÈNERE, V FÒRUM EUROPEU









VIII FÒRUM CONTRA LES VIOLÈNCIES DE GÈNERE

V FÒRUM EUROPEU

























Inscripcions:

http://www.violenciadegenere.org/pcvg/index.php?option=com_inscripcionsforum

Muerte a la coeducación. Ángeles Espinosa. El País


“Muerte a la coeducación”

Los talibanes pakistaníes intentan justificar el atentado contra Malala Yousafzai asegurando que no prohiben la educación de las niñas pero sí a los sistemas laicos


Carteles con el retrato de Malala Yousafzai durante un rezo general por la mejoría de su salud. / T. MUGHAL (EFE)
Tal vez impresionados por la reacción popular ante el ataque contra Malala Yousafzai, los talibanes paquistaníes trataron de justificarse ayer. El mismo portavoz que el día anterior se responsabilizó del atentado, Ehsanullah Ehsan, aseguró que su grupo no había prohibido la educación para las niñas, pero que se oponía "a muerte a la coeducación y los sistemas laicos, así lo ordena la ley islámica". Solo que la coeducación no existe en Pakistán.
La experiencia contradice a Ehsan. Desde que los ultrapuritanos talibanes alcanzaron el poder en Afganistán a mediados de los años noventa del siglo pasado, cerraron todas las escuelas de niñas sin contemplaciones. A pesar de la influencia soviética, la coeducación nunca había llegado a implantarse en ese país extremadamente conservador, donde el principal problema era la falta de escuelas, sobre todo en los núcleos rurales. Algunas mujeres valientes organizaron clases clandestinas en sus domicilios. Era una actividad subversiva y perseguida.
Tras el bombardeo estadounidense de Afganistán (2001-2002), muchos talibanes hallaron refugio al otro lado de la frontera donde sus simpatizantes paquistaníes terminaron por emularles. Las quemas y saboteos de escuelas de niñas en las regiones tribales de Waziristán del Norte y del Sur, donde los radicales tienen su cuartel general, han dejado de ser noticia porque ya no quedan más centros por destruir.
Lo mismo sucedió cuando los talibanes del valle del Swat, una de las facciones del Movimiento Talibán de Pakistán (Tehrik-e-Taliban Pakistan, TTP), se hicieron con el control de esa comarca entre 2007 y 2009. En enero de ese año, un informe militar aseguraba que los talibanes habían decapitado a 13 niñas, destruido 170 escuelas y puesto bombas en otras cinco. Tampoco allí había colegios mixtos como no los hay en el resto del país.
A menudo se ha atribuido la desigualdad en la escolarización de las niñas paquistaníes a factores religiosos y culturales. Sin embargo, los esfuerzos realizados en los últimos años por ONG y grupos religiosos en áreas remotas del país, han demostrado que incluso las comunidades más conservadoras están dispuestas a enviar a sus hijas a la escuela si se cubren sus necesidades (proximidad a sus domicilios, horarios compatibles con las exigencias familiares y formación profesional). De hecho, al acabar la primaria, muchas continúan en las madrazas (escuelas islámicas) porque facilitan alojamiento.
En los últimos años, los talibanes de Afganistán parecen haber evolucionado y hay indicios de que aceptan la escolarización de las pequeñas. Sin embargo, su visión del mundo, calcada de la interpretación puritana y patriarcal del islam beduino que Arabia Saudí ha difundido por el mundo, es un impedimento a la educación de las niñas y va contra los valores de igualdad que promueve la democracia.


dijous, 4 d’octubre del 2012

Tancat el local d'ACESOP del carrer del Carme



Hem tingut que tancar el local d'ACESOP del Carrer del Carme del Raval de Barcelona. Volem continuar treballant però sense local serà tot més difícil...

Àgata