El 33 dedica una nit temàtica al Pakistan

Data de publicació: 30/10/2011

El 33 dedica una nit temàtica al Pakistan

Dijous, a partir de les 22.45

Introduïda per Jaume Figueres, la nit temàtica oferirà "Catalans del Pakistan", un reportatge sobre la vida quotidiana de cinc pakistanesos residents a Catalunya, la pel·lícula "El silenci de l'aigua" i el documental "El regne de Mr. Edhi".

Una imatge del documental "El regne de Mr. Edhi"

El Pakistan serà el protagonista aquest dijous d'una nit temàtica, dins del programa "D'aquíd'allà", en què el canal 33 emet programes que miren al Pakistan i les persones d'aquest país que avui viuen a Catalunya. Aquesta nit temàtica la introduirà el periodista i director del programa "Cinema 3", Jaume Figueres.

Aquestes són les produccions que es podran veure a partir de les 22.45:

"Catalans del Pakistan", producció de TVC, 2011.
Reportatge sobre la vida quotidiana de cinc pakistanesos residents a Catalunya que van emigrar en diferents moments i per causes diverses. A Catalunya hi viuen 44.267 pakistanesos amb orígens comuns i realitats ben diverses.

Coneixerem en Tariq, que va sortir del Punjab amb uns amics quan tenia 15 anys. Buscaven viure una aventura i arribar fins a Turquia, però es van animar i van acabar a Barcelona tot just quan moria Franco. Al cap dels anys la feina el va portar a la Cellera de Ter, on va conèixer la seva dona i on va formar la seva família.

La realitat del Tariq és molt diferent de la de la Zeenat. Ella acaba d'arribar, reagrupada pel seu marit, que fa 10 anys que és aquí. Va venir amb les seves quatre filles i encara no parla català ni castellà. Passa el dia cuinant i cosint i ha començat a fer classes de castellà amb altres dones pakistaneses.

En Husnain i l'Adeeba tenen 22 anys i també van venir reagrupats. En Husnain fa 5 anys. Estudia automoció, treballa en una pizzeria i omple el seu temps lliure mirant i practicant criquet, la seva passió. L'Adeeba fa 11 anys que és al Raval i està molt interessada en el contrast social i en l'acolliment dels nouvinguts. Estudia un grau superior d'integració social i treballa en una associació.

També al Raval treballa en Shabbir. És propietari d'una botiga de telefonia, com molts dels seus compatriotes. Reconeix els avantatges d'estar envoltat dels seus, però per viure-hi, en Shabbir prefereix la tranquil·litat del Prat de Llobregat.

"El silenci de l'aigua", Sabiha Samur, 2003.
La història, basada en fets reals, comença el 1979 quan el Pakistan es comença a introduir en la via de la islamització després del cop d'estat del general Zia. Enllaça el destí d'una dona i l'evolució política del Pakistan al llarg dels darrers vint anys. 1979, Charkhi, un poblet del Punjab pakistanès. Aïcha és una dona alegre d'uns quaranta anys que mai parla del seu passat. Des de la mort del seu marit, el fill de 18 anys que té és el cor de la seva existència. Salim, bon noi, dolç i somiador, està enamorat de Zoubir.

Al Pakistan, el general Zia-ul-Haq acaba de prendre el poder i d'instaurar la llei marcial. El país s'introdueix en la via de la islamització. Salim comença a freqüentar un grup de fonamentalistes musulmans. Zoubir és abandonada a poc a poc pel seu enamorat, mentre Aïcha es preocupa de veure com el seu fill canvia tan radicalment.

"El regne de Mr. Edhi", documental d'Amélie Saillez.
Una mirada a la condició de les dones al Pakistan, a través de la lluita d'una parella fora de sèrie: Abdul Sattar Edhi i la seva dona, Bilquis Edhi. Junts han creat la xarxa d'assistència social i mèdica més eficaç del país, la Fundació Edhi. Com a musulmà indi jove acabat d'arribar al Pakistan, l'Edhi es va veure atrapat entre els conflictes religiosos i socials i la necessitat de cuidar la seva mare. Va ser llavors quan va prendre una decisió que canviaria el futur del país. Va sortir al carrer i es va posar a pidolar.

Amb els diners que va recollir es va comprar una ambulància i va escriure les paraules "Ambulància per als pobres" en un dels costats. Amb el vehicle va començar a conduir per Karachi recollint cossos abandonats o acabats de ferir. Seixanta anys després, la Fundació Edhi s'ha convertit en l'ONG més gran del país, finançada només de les donacions de pakistanesos. Reflecteix la personalitat del seu cap, l'Edhi, únic, complex i carismàtic, de mètodes poc ortodoxos, que, almenys a ulls occidentals, genera diverses qüestions de tipus ètic amb respostes qüestionables. El regne de Mr. Edhi furga en aquest món on es veuen les penúries més dures i les històries humanes més encoratjadores.