Azra Asim: "Ens arriben casos de matrimonis forçats". El Periodico

Gent corrent

Mestressa de casa pakistanesa i mediadora. Ajuda dones compatriotes a integrar-se i perdre pors.

Azra Asim: "Ens arriben casos de matrimonis forçats"

Dilluns, 3 de octubre del 2011 

  Olga Merino Periodista i escriptora

Es reuneixen en un pis del Raval ampli i fosc, seu de l'associació de dones pakistaneses ACESOP, fundada fa 10 anys. Va ser la primera a Catalunya i ja compta amb unes 600 sòcies. Azra Asim (Jhelum, Pakistan, 1969) les ajuda.

JONATHAN GREVSEN

Edició Impresa

Versió en .PDF

Informació publicada en la página 72 de la secció de Contraportada de l'edició impresa del dia 03 de octubre de 2011

-Sóc voluntària. No cobro cap sou. Aquí s'ofereixen classes de costura, cuina, informàtica, de català i castellà, d'urdú per als nens…
-¿Abans treballava fora de casa?
-Estava en un forn fins que em van fer fora. I havia treballat com a traductora. També sóc molt bona cosidora. Busco, però no surt res.
-¿I el seu marit?
-Treballava de cambrer en un hotel. Ara cobra l'atur, que li dura fins a l'agost. Estem lluitant.
-Hi ha poques pakistaneses al carrer.
-Les famílies que vénen aquí són de zones rurals. A aquestes dones els falta confiança. No poden parlar amb llibertat. No saben l'idioma. Tenen por i vergonya.
-¿Per què?
-Al Pakistan, als poblets, també viuen així; gairebé no surten de casa. A les ciutats la situació és diferent.
-¿Per imperatiu religiós?
-La religió no diu que s'hagin de tancar a casa. És per la pressió dels marits i la tradició cultural. Les noies marroquines també són musulmanes i sí que surten.
-¿Arriben casos de bodes forçades?
-Faig d'intermediària amb les famílies. De vegades surt bé; d'altres, no. També sorgeixen problemes quan ja les han casat, i s'ha de mediar. Sí, ens arriben casos. Són dones que no volen casar-se amb un cosí o amb el fill d'un cosí. I les hi obliguen.
-¿Amb un cosí?
-En les famílies extenses es dóna el cas. Matrimonis concertats per assegurar que les terres, les propietats i la fortuna no es dispersin… M'he discutit amb molts homes.

-¿Què els diu?
-Ni a l'Alcorà ni al Hadit (dites del profeta Mahoma sobre la tradició) està escrit que la dona hagi de ser obligada a casar-se amb qui no vol. L'altre dia l'hi vaig dir a un senyor amb estudis… Aquí hi ha nois guapos, amb papers i treballadors, però ell no els vol per a la seva filla. Prefereix casar-la amb un familiar.
-¿A quina edat es va casar vostè?
-Als 21 anys.
-¿Lliurement?
-Sí (riu). Sóc de ciutat, i allà les coses són diferents. Vaig venir aquí el 2002, amb el meu marit i la meva filla, que llavors tenia tres anys. Ens en vam anar del Pakistan per problemes familiars.
-¿El seu marit la recolza?
-Totalment. I també els meus sogres. Viuen allà, però vénen a visitar-nos.
-Veig que no porta vel.
-Poques vegades en porto. Si estic molt trista, me'n poso. Em protegeix.
-¿Què li sembla la prohibició?
-No hi estic d'acord. És la vida de cadascú. Tan dolent és que t'obliguin a portar-ne com que te'l prohibeixin.
-Deixaria llibertat a la dona per decidir-ho.
-Això mateix. Moltes dones a Anglaterra, Bèlgica i Àustria van vestides amb el shalwar kameez (camisola típica pakistanesa) i no passa res. El vel no és ofensiu. ¡No molesta a ningú!
-¿Què significa portar vel?
-En la nostra religió és obligatori que les dones ens tapem els cabells. Per pudor. Jo no ho faig, però espero algun dia poder fer-ho, quan tingui una feina bona i la meva vida estigui estabilitzada.
-La seva filla ¿en porta?
-Si jo no me'n poso, ¿com puc obligar-la a portar-ne? Una altra cosa és que li doni consells, però sense imposar-li res.
-¿Quins consells?
-Li dic que no esculli roba massa cenyida, que es posi una mica de màniga. Té 13 anys. Està en una edat molt complicada. A més, encara que l'obligués a vestir de determinada manera… La meva filla té amiguetes marroquines a qui els pares no deixen vestir texans ajustats ni leggins. Però elles se'n posen sota uns pantalons amples, tipus pijama, i al carrer se'ls treuen.
-¿Què vol estudiar la noia?
-A aquesta edat no saben res. Però sí, m'agradaria que estudiés. Ara fa segon d'ESO, i parla molt bé català. A mi, en canvi, no em surt, no puc pronunciar-lo. Encara que quan m'hi parlen l'entenc.

http://elperiodico.cat/ca/noticias/opinio/azra-asim-ens-arriben-casos-matrimonis-forcats-1168961