L'hindi i l'urdú
Joan Miquel Contreras i Joan Rafel
Aquest llibre vol apropar els docents catalans a les llengües hindi i urdú, per tal que puguin identificar les dificultats (o les facilitats) que tenen els alumnes de llengua familiar hindi/urdú que inicien el procés d’adquisició de la llengua catalana. Cal tenir present que ambdues llengües es consideren com a part d’un mateix contínuum lingüístic i és que es tracta de dues varietats estandarditzades diferentment. Mentre que l'urdú (parlat majoritàriament per musulmans) té un estàndard ple de manlleus perses i àrabs i s'escriu en alfabet nastaliq (d'origen àrab), l'estàndard hindi (parlat majoritàriament per hindús) treu els cultismes del sànscrit i s'escriu en alfabet devanagari. L'urdú i l'hindi pertanyen al mateix diasistema lingüístic, anomenat hindustànic.
Pel que fa a l’urdú, cal recordar que és llengua oficial i obligatòria en l'ensenyament escolar a tot l'estat del Pakistan, tot i que només el parla com a primera llengua el 7,5% de la població, rere el panjabi (45%), el paixtu (15%), el sindi (14%) i el saraiki (11%). És usat com a segona o tercera llengua per parlants nadius d’altres llengües del Pakistan (bona part dels immigrants pakistanesos a Catalunya tenen com a llengua familiar el panjabi). A l'Índia, encara que l'urdú és cooficial en alguns estats, on és present a les escoles, tant el sistema educatiu com els mitjans de comunicació privilegien l'estàndard hindi (és parlat per uns 250 milions de persones).
Pel que fa a l’hindi, és llengua pròpia de molts estats del nord i del centre de l’Índia i la parlen uns 400 milions de persones. A més, com que és llengua oficial de la Unió Índia (com l’anglès) és parlat com a segona llengua per uns 200 milions més de persones.
Pere Mayans (Servei d’Immersió i Ús de la Llengua)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada